70 revetlles als Graus, coneixences i Somni de Tardor
Panoràmica de la zona dels Graus on trobarem la 70 revetllesDissabte set de setembre, tenim moltes ganes de grimpar i molts projectes agosarats, però el temps s'ha torçat i gràcies si escalem avui! amb el Toni resignats fem cap al Muntanya on trobem tothom, sí,sí tothom! anem petant la xerrada tot explicant-nos els projectes...mirada a l'exterior, és ben tapat, plovisqueja...doncs què hi farem, avui fem cap als Graus aprofitant que els germans Masó hi van obrir una curta via enmig del sector d'esportiva...la veritat que no hi haguèssim pas anat expressament, però avui és una bona excusa per treure les cordes a passejar. Detall de la via aprofitant una imatge d'Ona Climb?Ens costa una mica trobar la via ja que la busquem massa a l'esquerra, el Toni s'esgarrinxa per les canals com un senglar entossudit, però sense èxit; finalment em fa cas, és molt tossut! i anem més a la dreta sota la placa de la Poma on trobem el peu de via. En Ramon Majó i el seu company Emili ens deixen passar al davant, bona gent! gràcies amics.La sorpresa és que ja trobem el peu de via ocupat, un parell de companys ben veterans ja s'estan preparant...després de tanta estona de buscar la nostra cara de decepció deu ser tan palesa que no dubten a dir-nos que si volem passar al davant que cap problema! els hi agafaem la paraula tot contents i comencem a xerrar i resulta que són en Ramon Majó, autor del Llibre el Plaer de l'Escalada i el seu company Emili, precisament sóc un bon seguidor del seu llibre, un referent per escaladors normalets com jo. Ens fa molta il.lusió coincidir amb l'autor d'un molt bon llibre d'escaladaXerrant amb els amics el Toni va desapareixer!....Tot xerrant amb els, ara ja, nous amics, em despisto de fer-li cap foto al Toni tot fent la via, aquesta la veritat no té massa història, encara bruta a l'inici, s'ha de vigilar, i mes amunt millor però amb la roca mes delicada, divertit diedre final prou ben trobat. L'Emili ja és dalt, la pluja ens vetlla....El Toni s'ha lligat a la instal.lació de ràpel però recula per poder assegurar-me millor, així em veu. Quan arribo m'enfilo dalt de la descomposta agulla on no hi trobo cap potet de registre, potser no li han posat, la via és molt modesta, o be sel's hi han avabat! jejeje. Acurada ressenya Masó que podeu trobar aLa Noche del LoroEl ràpel de baixada es pot fer amb una sola corda, cal vigilar amb unes llastrasses de no posar-se-les per barret i vigilar amb el matollar selvàtic del peu de canal! Una via que no passarà a la història, però mira, avui ens ha omplert l'estona i hem assolit una agulla nova per mi. Si hi ha gent fent esportiva millor deixar-ho, els podem bombardejar! El temps aguanta i anem a la Somni de Tardor als Totxos CAM Nou BarrisPleguem les cordes i resseguint els cingles travessem cap al Totxo de l'Estel, la PLaca de l'Indi és a vessar de gent, gairebé totes les línies són ocupades, també a l'Estel, al Totxo del Jaume, arreu! quin atabalament, i pensart que jo fa uns anys em movia en aquest ambient...què sorollosos que són, quants crits, la veritat que això se'ns està escapant de les mans..... Recuperant al Toni al darrer llarg, a la dreta el Guillem (Visas) a la Somni de Primavera.Sortosamnet al peu de la Somni de Tardor estem pràcticament sols, el primer mur és potent i amb una roca immillorable, el disfruto, llàstima que s'acaba molt aviat. Fèia anys que no tornàvem per aquí i ens està agradant molt aquesta tiradaÉs el torn del Toni, aquest tram és senzillet i discontinu, sort de dos ressalts que el fan disfrutar. Munta reunió al peu del mur final, quan arribo fa un intent de soborn jajaja em volia prendre aquesta tirada, però no em deixo i enfilo amunt; sempre que l'havia fet, mai m'havia costat massa i avui vaig amb recel doncs fa molt temps que no escalo esportiva...però veig que encara ens aguantem i surt molt be, alguns passos són de mirar-s'ho car la roca comença a estar un pel relliscosa, però la disfruto molt, fins i tot el pas final que recordo fèia per la dreta avui ha sortir...
