Vies somni kiowa + revenja modoc
DIMECRES, 04 DE MARÇAl començar la setmana , com sempre, fem la crida a tota la colla per saber qui sortirà, encara que alguns ja ho sabem perquè el Joan ja va dir-nos la setmana passada que sortia amb la gent de l’Àliga per anar a tastar la seva via de la Serra del Poll.Nosaltres amb la nostra crida hem captat a companys que poques vegades ens acompanyen. Aquesta vegada serem cinc, l’Isabel, el Gines, el Josep i en Toti.Mig tenim decidit anar també a la Serra del Poll i posar-nos en alguna altre via del voltant.A les set trenta estem tots al pàrquing del Bruc i marxem direcció Artesa per aturar-nos a esmorzar, mentre ho fem , arriben els companys i acabem de fer l’àpat junts. Però de les propostes que porto, no acaben de fer el pes a la majoria i s’imposa un nou objectiu. Per sort porto ressenyes de tota la zona i sembla que un pla B, basat en quedar-nos a les roques prenyades comença a agafar forma. De fet, hi ha dues vies d’en Joan Vidal que no hem fet cap dels cinc i decidim anar-hi.Les cordades també queden aviat definides, per un costat aniran l’Isabel i en Toti i per l’altre els altres tres.Deixem el cotxe al costat del pic nic de l’Espadella i comencem la curta aproximació a la paret. Ara tan sols resta escollir via, nosaltres optem per la via “Somni kiowa” i l’altre cordada per la “revenja modoc”.La via comença amb un tram d’artificial amb una sortideta en lliure al mig. Desprès un tram vertical però amb bona presa fins quasi l’entrada a la reunió on trobarem una bona apretada amb preses petites per les mans i res o quasi res pels peus, a més, la paret esta coberta amb molsa que no dona seguretat.La segona tirada és curta de quinze metres , tan sols per creuar la vauma on estem posats, però he vist que la reunió que cal fer és molt incomoda i he preferit seguir fins a la següent reunió. El primer tram de tirada és fàcil però incòmode, però el segon, excepte un pas on m’ha calgut tibar de ferro, la resta molt bonic i vertical i on cal llegir la roca per progressar sense patiments.La tercera tirada, ja d’entrada es veu que serà disfrutona i amb bona roca a més el grau també ajuda a que puguis gaudir-la de principi a final.La quarta tirada és de compromís per arribar al cim,(nosaltres no hem fet la tercera reunió i hem anat directes al cim).Una vegada al cim amb dos ràpels tornem a estar a peu de via, però encara ens queden ganes de més metres i decidim provar la “revenja modoc”.Aprofitant que els companys baixen per la seva via els demanem que ens deixin preparat la primera assegurança que esta molt alta i és difícil, volem estalviar-nos una bona costellada al terra si caiem.La primera tirada és mantinguda, però amb l’assegurança posada ets més valent i fent encastament entre la paret i una figuera que hi ha hem pogut arribar a tocar el primer seguro. Desprès la tirada és mantinguda i difícil però es deixa fer.La segona també, ha sortit , excepte un tram on ha calgut tibar de l’assegurança, la resta de navegar fins la reunió en un forat.La tercera és com la segona , vertical fina i amb un pas més explosiu quasi al final de la tirada.La quarta, és de tràmit per arribar al cim.Una vegada a terra, recollir el material i marxem a Artesa per trobar-nos amb els companys que fa una estona que han marxat. Encara els trobem entaulats al bar i desprès d’un canvi d’impressions marxen. Nosaltres seguim amb la nostra cervesa i un bon mos.J. ESTRUCH
