Salvadó-Àlava al Setrill i l'Aresta Brucs a la Bitlla
La meva ressenya de la BitllaLa meva ressenya del Setrill12 de febrer de 2014. La Bitlla. via Aresta Brucs i el Setrill, via Salvadó-ÀlavaAvui sembla que tindrem un dia de "pel·lícula" i quedo amb José Valero per trepar una estona. No he escalat mai amb ell però fa temps que ens coneixem i l'aventura es assegurada. La setmana passada amb els companys habituals vàrem abandonar la via Ful de Sac degut al fred i el dia lleig i gens engrescador i mentre plegàvem trastos, vaig acostar-me al peu de via de la Salvadó-Àlava, donç es una via que fa temps que li tinc fica't l'ull. Ja per telèfon, li cometo al José de la via i ell que es un tio amb empenta, li agrada la proposta, dons ni ell ni jo l'hem fet mai. La qüestió es que tindrem que esperar, al menys fins les dotze del migdia per poder anar, que es cara sud-oest i fins ben tard no toca el sol. Per fer "boca" mentre esperem els reconfortants rajos de l'astre rei, esmorzem a peu de via de la bonica aresta Brucs de la Bitlla i així, jo, m'aniré mentalitzant de la via del Setrill.La Bitlla es una d'aquelles altívoles agulles de Montserrat, que si tenim el plaer d'escalar, ens demostrarà el que es una via clàssica. El primer cop que la vaig escalar va ser un agost de 1979, la meva primera via de dos llargs. Amb un equipament auster, necessitarem friends, tascons i bagues per llaçar merlets per gaudir de la seva aresta sud, una de les mes maques dintre del seu grau.La Bitlla. Via Aresta Brucs IV+ 60 metres1er. llarg: III i IV, dos espits en uns 25 mTípic llarg d'asreta Brucs on comencem fàcilment fins que progressivament es va redreçant la roca. A uns vuit o deu metres de terra, trobem un espit que ens ajudarà en arribar a una cornisa on hi ha una gran llastra (hi ha alegria entre l'espit i la llastra...). Pugem per la llastra amb bavaresa fins que el llom de roca s'ajeu i amb passos fàcils de flanqueig ascendent, arribem a la reunió d'un parabolt i dos burins, un d'ell se'n se plaqueta. Antigament, recordo que fèiem reunió de l'arbre.2on llarg: IV i IV+ un clau i un burí en uns 30 mSortim de la reunió per la dreta per entrar en una diedre-xemeneia preciós. Quan es va tancant ens veiem obligats a fer un pas de flanc a l'esquerra i seguir pel bell mig de l'aresta sud. Sempre amb boníssimes preses de mà arribem al mur vertical. Podem llaçar un enorme merlet que ens assegurarà el pas en flanqueig ascendent fins el burí (més vell que jo) que es permetrà arribar a la reunió uns metes abans d'assolir el cim d'aquesta petita gran clàssica.D'aquí al cim, només resten cinc metres molt fàcils per acabar la via. Per baixar, si portem cordes de seixanta metres farem un sol ràpel des de la instal.lació de la segona reunió, que per cert, es la mateixa que hi ha des de el primer cop que vaig fer aquesta via.Començant a escalar la Bitlla (foto: J. Valero)A la meitat del primer llarg (foto: J. Valero) El segon llargA la part més dreta del final de la viaEl Setrill, via Salvadó-Àlava 6a (A0e) V+ 110 mEl sol ja dona de ple a la paret del Setrill i mentalitzats ens dirigim al seu peu de via del Setrill. Tindríem que tornar al refugi per anar al Setrill però el meu "raro instinto del hombre blanco" em fa mirar una canal que sembla que te continuïtat, que davalla fins el Setrill. Fem gala del nostre esperit "aventurer" i ... l'hem encertat!!!, ni cinc minuts hem trigat en anar d'una via a l'altre.Preparem material i en José que es més jove i valent que jo es demana el primer llarg. En quant a mi, ja fa estona que tinc "papallones a l'estómac", però que carai, amen a intentar la via!!!1er llarg: IV, V, A0e (6a) V+ i V, 5 parabolts en uns 35 mComença amb roca humida i relliscosa fins arribar a un llavi argilós, no es fàcil arribar a la primera expansió. tot seguit fem un pas de flanc a la dreta i cerquem el primer parabolt del 6a, Pels que no som "extraterrestres" ho podem fer en A0e, però tindrem que tibar de valent. Superat aquesta primera dificultat, ara arriba la de debò. Placa vertical i fina amb...
