Via variant brut nature 2.0
Aquest dia el meteoblue no dóna gaire bones expectatives, però com que tinc compromisos i no podré sortir més dies, intentarem treure-li el màxim partit al dia fent una escalada a Montserrat, que tot i la guerra que hi ha entre els “bons” i els “dolents”, per nosaltres, els simples mortals que tan sols sortim a escalar per passar-ho bé i no pretenem ser referents per a ningú, és casa nostre.Proposo al Lluis anar al Balcó de la Lluna i al comentar a ca l’Anna la nostre proposta surten comentaris de tots colors, que no es pot escalar durant tot l’any, que sí, que no està regulat,... etc. Solució agafar el mòbil i començar a cercar per Internet, però no trobo cap referència a la prohibició de la zona i decidim anar-hi per veure si podem esbrinar quelcom.Una vegada al camí de Collbató, sota la Santa Cova , veiem a gent escalant a la via Lucky Jom i ja no dubtem gens, en posem en marxa decidits a fer la nostra via.La primera i segona tirades les fem juntes, la primera un ressalt de 10 metres de tercer grau i la segona un tram d’ artificial curtet (tres passos) per sortir en lliure difícil fins la reunió uns 40 metres més amunt. Aquest tram d’artificial podríem haver-lo forçat més, però la fissura regalima aigua a dojo i és impossible aguantar- se dret , la resta , ja en terreny sec, pot anar fent-se bé però cal tenir cura de les presses on t’agafes perquè es trenquen amb facilitat.La segona comença amb un tram molt vertical i ben assegurat on hi ha la dificultat més gran de la via, un passatge de 6a, per després ajupir-se ràpidament i entrar en terreny molt i molt descompost on calia anar en compte si no volies apedregar al company. A més la terra molla fa que sembli una pista de patinatge.La tercera segueix amb la mateixa tònica, primer un tram podrit fins arribar a una placa compacte situada un xic a la dreta de la vertical de la reunió, superada la placa, cal tornar una altre vegada a lluitar amb terreny podrit i relliscós fins la reunió en una bona feixa uns 50 metres més amunt.En la quarta creiem que la roca millorarà, però són tan sols suposicions, un primer tram de roca trencada ens permet agafar una sabina morta on hi ha una baga, per continuar per terreny dolent fins un díedre molt marcat a l’esquerra del dau característic de la paret. El primer tram del díedre està graduat de A1 però jo crec que millor acotar-lo de A2, cal protegir-lo amb flotants grans , dos passos, fins agafar tres parabolts seguits, després cal sortir del díedre i situar-te sobre el dau on hi ha la reunió, aquesta sortida és complicada perquè hi ha una sabina que molesta molt la progressió. La reunió està en un veritable mirador privilegiat.La primera visió que tens de la tirada que ve és d’espant, un parabolt un metre més amunt i res més .... i això que la ressenya diu artificial equipat !!, però una mirada més acurada ens treu de l’ensurt, uns tres metres a la dreta, passat el fil de l’aresta hi ha un seguit de parabolts que es perden recta amunt pel fil de l’esperó.El Lluis emprèn el camí equipat i poc a poc va allunyant-se, al contrari de les boires, que amb més velocitat que no pas ell, van acostant-se amenaçadores, tant que en algun moment sento l’ humitat de la pluja al ambient. Per fi em toca el torn i surto disparat amunt, al menys en el tram d’artificial, perquè al sortir d’aquest, la tirada canvia radicalment d’aspecte i torno a trobar-me entre pedres que cauen, matolls i fang, tot un model de tirada precària.Arribem al cim i podem respirar tranquils, no ens hem mullat i hem sortit ben parats de la via. Personalment crec que no és una bona via, masses trams amb roca dolenta, però també pot ser conseqüència de les pluges dels darrers dies que ha mullat i estovat els trams més ajaguts de la via, deixant les pedres quasi soltes i el terra relliscós.Una vegada al camí de Sant Miquel en direcció al monestir, el temps ens castiga amb un bon ruixat, però ja no ens importa i anem directes al Bruc per...
