Anglada-Eli, variant CADE al Camell dels Ecos. Montserrat
Diumenge 5 de juliol de 2015La meva ressenyaEl primer cop que vaig veure aquesta via va ser l'any 1982 ressenyada a la nova guia de Roques, parets i agulles de Montserrat. Era una via, no massa llarga i de grau assequible però ubicada massa lluny i per aquells anys desconeixia molt la regió dels Ecos. Van tenir que passar trenta un anys per que em fixes de nou en aquesta via. Va ser arribant al cim de l'Albarda Castellana que vàrem veure una cordada arribant al Cap del Camell i ràpidament vaig posar en marxa els "motors de recerca" d'aquella via que estàvem veient. Amb la perspectiva dels anys, em pregunto com habia deixat escapar el plaer d'escalar aquesta petita joia de l'escalada clàssica a Montserrat. Veient el Camell dels Ecos des de el camí que puja al coll de Migdia, es veu impresionant, començant arrampada i de seguit redreçar-se a la verticalitat perfecta. L'escalada d'aquesta aresta no ens deixarà indiferents, amb un traçat lògic, impresionant per les vistes i un equipament, gaire be inexistent, tindrem que llegir la roca per trobar el camí correcte amanit amb prou exposició però mai amb dificultat extrema. L'aproximació es molt llarga, fregant les dos hores de pujada fins el coll del Camell amb l'Eco Superior, malgrat tot, l'escalada i l'ambient que respirarem, s'ho val.També aclarir que al contrari del que he vits en les ressenyes de la via per internet, realment la gent el que fa es la variant de sortida CADE. La original Anglada-Eli va més a la dreta. Això ho podem veure clarament fent el tercer llarg si mirem a la nostre dreta la renglera de burins molt vells per on va la via original.Sortirem de Santa Cecília i prendrem el camí que puja al Coll de Migdia. tot seguit davallem uns meres i a la nostre dreta comença la canal dels Micos amb algun tram equipat. Pujant per l'esmentada canal la tindrem que remuntat tota fins dalt arribant a un coll entre l'Eco Superior i el Camell i a les hores baixarem la canal per la cara oposada a la que hem pujat. Es bastant penosa de baixar pels còdols i terra que hi ha. El començament de la via el farem una mica al nostre entendre. Hi ha algun punt que trobarem fàcil encaramar-nos a la roca però mai baixarem fins el final de la canal. Nosaltres hem començat en un punt prou fàcil però de roca delicada que després millora de cop. En total son entre 1 hora 45 minuts o dos hores, depenent de lo cansats que pugem.1er llarg: III+, net d'assegurances i uns 30 metres depenent d'on comencemens enfilem a la roca en un punt prou fàcil per poder accedir al bell mig de l'aresta. L'escalada, un cop a l'aresta esdevé senzilla però exposada amb la roca de molt bona qualitat i cantelluda. Podrem emplaçar un parell de bons merlets i ensumant molt, algun que altre foradet per un friend petit. La reunió visible abans d'arribar la farem de tres burins i un parabolt vell. Llarg que es el preludi d'una bona escalada.2on llarg: III+, IV, IV+ i III, un únic burí en uns 40 metresContinuem recte fins que la paret es posa vertical però sempre amb molts bons còdols. Anirem buscant el millor camí fins arribar a un petit replà on hi ha una burí amb plaqueta. Penso que no es un espit, mes aviat un burí amb forma d'espit. Seguirem en vertical i després amb tendència a l'esquerra fins un ressalt amb un còdols fantàstic per llaçar un bon merlet. La dificultat baixa i arribem a una zona on hi ha una petita sabina i una fissura i tot seguit en flanqueig a l'esquerra arribem a la segona reunió molt còmoda. Llarg superb.3er llarg: III, IV, IV- i IV, net d'assegurances ens uns 25 metresEns dirigim a un diedre en aparènça fàcil. Pujarem per placa i anirem posant algun pont de roca, tricam, tascó o friend al gust. en les ressenyes que portem marquen un pitó. No hi es, al menys nosaltres no em vist cap. Arriba un punt que el diedre s'acabe i ens barra una cornisa amb un mur molt vertical. Des d'aquí podem veure a la dreta les burinades de la via original. Ataquem el mur per l'esquerra superant el ressalt i fent uns passos de flanqueig per una cornisa molt...
