PUIGCERDÀ-FOIX: Entre la Cerdanya i l'Ariège...
Feia temps que dèiem de fer uns dies amb bici amb l'Oriol. Teniem 3 dies de festa i els vam fer coincidir a Puigcerdà, des d'on sortíem amb les bicis carregades amb destí: Foix, al bell mig de l'Ariège. L'Oriol em volia ensenyar algunes de les carreteres i ports de muntanya espectaculars que hi ha al voltant de la capital de la Cerdanya, i vaig quedar molt sorprès del què em vaig trobar.14 de juliol de 2014:pujant el coll de Llo, al fons el CarlitSortíem de Puigcerdà en direcció a Saillagouse i Llo passant per Bourg-Madame i Llívia. A Llo ens esperava el primer port del dia, que assolíem amb facilitat i amb unes vistes increibles de tota la Cerdanya als nostres peus. Baixàvem cap a Eyna, la Cabanasse i Mont-Louis, on pararíem a fer una crêpe i una cerveseta per agafar forces. A partir d'aquí la ruta enllaçaria un seguit de ports pels quals hauriem d'estar ben plens de combustible. De Mont-Louis continuàvem cap a la Llagonne i les Cortals per assolir el primer coll del Conflent, el coll de la Llose, 1.866 m. D'aqui baixàvem cap a Caudies de Conflent i Roquecourbe, des d'on enllaçàvem amb el curt però dur coll de Creu, 1.712 m, que ens donaria pas al Capcir, un nou departament francès. comencem la baixada a MatamaleArribàvem a Matamale i Formiguères en baixada i resseguíem el pantà de Puyvalador fins a trobar la cruïlla a la Forge per pujar cap a Quérigut. El cel ja feia una estona que es mostrava molt gris i amb ganes de deixar anar alguna tamborinada, però el paisatge de l'Ariège esdevenia genial, sublim, i les carreteres que havia triat l'Oriol eren de traca i mocador. Feiem una visita al castell de Quérigut i continuàvem cap a Mijanès amb l'esperit ben despert al paisatge que constantment se'ns obria al devant. Al fons quedava el coll de Pailhères ben tapat pel mal temps que s'albirava. Paràvem a fer un mos abans de començar el port. Teníem els nostres dubtes de si començar a pujar aquella mateixa tarda o si quedar-nos a mijanès i pujar l'endemà. Vam triar temptar la boira i començàvem encarant les primeres rampes del port. Uns quilòmetres més amunt passàvem pel costat del refugi de Pastoral de Mijanès, que està en força mal estat i l'estança principal restava tancada. Decidíem pujar una mica més enmig de boira i paràvem la tenda en un prat al costat de la carretera, on faríem nit.15 de juliol de 2014:No ha parat de ploure en tota la nit i el matí ens dóna una petita treva per poder recollir tenda i alforges. Comencem a pujar l'última part del port de Palihères i la pluja fina constant de la boira ens deixa ben molls quan arribem al coll, a 2.001 m. Fem la foto de rigor envoltats d'una boira espesa i mullada que ens empeny carretera avall, amb molta precaució. Passem la cruïlla del coll de Chiula però decidim baixar a Ax-les Thermes i avituallar-nos una mica. Fa una estona que ha sortit el sol i aprofitem per assecar la roba molla. Després d'una breu visita al poble, deixem el bany a les termes per més endevant, anem a buscar la carretereta que puja cap a Vaychis i Tignac. Parem a mig camí del coll de Marmare, 1.361 m, per dinar i assecar la tenda. Arribem al coll i continuem cap a l'esquerra en direcció a Prades i Camurac. Entrem a un altre departament francès, l'Aude. El temps ja comença a ser una mica més càlid i el paisatge ja no és tan pirinenc com el dia anterior, tot i així el paisatge ens deixa bocabadats igualment. Després de Camurac fem la curta pujada al coll dels Frères i baixem ja cap a Roquefeuil, on girarem a l'esquerra per creuar el bosc comunal de la Benague fins a l'Espine, un racó de món on sembla que el temps realment s'hagi aturat.Tornem a ser a l'Ariège i agafem la carretera de Montségur, l'últim port del dia. Aquí podrem disfrutar de l'últim reducte Càtar, el castell del mateix nom. Després de fer unes cerveses artesanals de la zona de Lavelanet continuem pujant el coll de Montségur a 1.059 m. Gairebé amb la posta de sol al nostre devant encarem una forta baixada fins a Montferrier i...
