Escalada entre soria i guadalajara. viatge zona centro 3º part
Després d’uns dies descobrint sectors per Aragó (si us interessa el que vam fer per terres aragoneses aqui ho trobareu aquí: http://laliquim.blogspot.com/2022/06/escalada-morata-de-jalon-trasobares-y.html ) saltem a Castella i LLeó on volem anar a un parell de zones d’escalada esportiva. Aquestes dues escoles són la Cova de Somáem i Pequeña Escocia En el poble de Somaén, a la província de Soria on hi trobarem una gran cova que ens regalarà vies ben bones, desplomades i físiques, d'aquelles que et deixen ben rebentada en pocs “pegues”. Ens va semblar un sector ben interessant de grau mig tirant cap a alt. A la franja de la banda esquerra de la cova no s’hi pot escalar. Ho vam trobar el terra tapat amb plàstics. Hi dèuen estar fent excavacions, però dòna la impressió que allò fa molt temps que està allà i sembla abandonat. La cova està gran part del dia a l’ombra, només hi toca el sol una mica al matí. Vam estar-hi un parell de dies escalant vies entres 7a i 7c i totes les rutes ens van semblar gran qualitat, i físiques molt físiques! Ens va agradar, esta bé per fer-hi una parada llarga i potser, si es va molt fanàtic és una bona destinació per probar vies més difícils entre desploms i sostres. Pel que fa el tema de la pernocta amb la furgo, una mica més endavant al costat de la carretera direcció Medinacielli hi ha una area de picinic amb unes bones ombres i taules. Tot i està arran de carretera és força tranquil. Per una bona crònica sobre aquest sector podeu consultar aquest parell de blogs: http://saltatela.blogspot.com/2015/10/vacaciones-de-verano-capitulo-1-somaen.htmlhttp://escaladasiguenza.blogspot.com/2015/06/cueva-de-somaen.html Si que desploma si... En acabar la jornada d'escalada val la pena voltar una mica pel carrers empedrats i les cases del poble de Somaén. I després de Somaén, agafem les furgos direcció a Guadalajara cap a Villel de Mesa on ens han recomanat el sector Pequeña Escocia Durant el trajecte cap a Villel vam quedar sorpresos i meravellats de la bellesa tan peculiar d’aquell paisatge. Sense have-ho planejat, vam passar per la Sierra de Solorio un territore preciós de valls i turons arrodonits, pobles petits com Judes, Codes, Mochales… casi deshabitats i carreteres tortuosas entre boscos de savines enormes. No havíem vist mai uns boscos com aquests, ni tanta savina junta ni tan grosses. Quines imatges! A més a mes hi vam passar a última hora del dia i la llum suau dels darrers moments del sol hi afegia encara un aire més especial a aquesta postal. Abans d’arribar a Villel de Mesa vam decidir fer nit en un replà en un revolt de la carretereta, estava enlairat i teníem molt bones vistes. Així que quatre maniobres per instal·lar-nos i ja ho tenim. Just acabem i arriba un cotxe, ésl’alcadesa amb una amiga. Resulta que aquell mateix dia han tirat grava on erem per què ho volen aplanar i fer un mirador i no es podia trepitjar! Cap problema, ens van recomanar un racó per dormir en el poble de Mochales. A l’Ermita de San Pascual Bailon on hi vam estar molt tranquils. Imatges del trajecte cap a Villel de la Mesa, entre boscos de sabines gegants Pel que fa al sector Pequeña Escocia, home…Doncs nos ens va semblar res del’altre món. Si hi passes i t’agraden les plaques curtes pots fer una parada…Però no té res destacable. Ens va semblar una mica...
