Esperó nord-est del pic de la Valleta
7 anys després, torno a la Valleta. Aquell dia vam pujar al diedre central amb la Lu i dijous passat vam anar a l'esperó amb el José Manuel. Una via molt bona i distreta que ja coneixia de feia molts anys, tants que va ser com fer-la per primer cop.Vam voler aprofitar els darrers dies d'estiu, i veient el temps actual, crec que la vam encertar.Per anar-hi, portàvem la bona ressenya de l'Edunz (a sota), que ens va anar molt bé tot i que vam partir el quart llarg en dues parts per evitar el fregament, i perquè teníem seriosos dubtes que amb 60 metres arribéssim bé d'una reunió a l'altra.El primer llarg és senzill, però feia força fred i la roca estava glaçada! El passet de IV és al començament i després només cal grimpar fins a la reunió. Una reunió amb un parell de claus i equipada per rapelar. A la majoria hi trobarem una combinació curiosa de clau i parabolt, i totes són rapelables menys la del cim.El segon comença senzill i es va complicant, però la roca és molt bona i la fissura permet de protegir-se molt bé.De fet, la majoria dels llargs van seguint fissures molt bones en roca sòlida. El tercer (a sobre) té una mena d'off with emprenyador abans de la reunió, que en aquest cas va anar bé per escalfar-nos una mica!!I la primera meitat del quart, únicament un pas de tibar just a la sortida de la reunió.El fred no afluixava massa, però aabrigats i amb guants a les reunions, la cosa s'anava suportant... A sobre podem veure al Manyo recuperant-se les mans del fred a la xemeneia estreta de la segona meitat del quart llarg.El cinquè és el més estètic, una bonica bavaresa vertical i compacte, molt més espectacular que difícil. I molt fotogènica!!Després ja només queda un llarg de tràmit fins ben a prop del cim. Un llarg on hi trobarem el diedre més bonic de la paret, curt però molt divertit. Tot i que es pot escaquejar, penso que val molt la pena!!Des del cim, destaca la gelera rocallosa de la vall de l'Orri de la Vinyola. Un caos de pedres i tarteres que, durant les pluges, es mou de forma semblant a una gelera.Per tornar, només cal seguir la carena cap a l'oest fins al primer coll, i anar baixant seguint el rastre i les fites. Ben aviat retrobem el camí de pujada i tornem al cotxe de manera més senzilla del què recordava!
