Pou de Costa Dreta (1)
El 30.04.2015 vam anar a visitar el Pou de Costa Dreta a Collbató en el massís de Montserrat. El grupet d’aquest Espeleodijous era format per set companys: Dolors Boter, Manuel Cano, José Hidalgo, Jaume Julià, Jordi Perera, Antoni Robert i “Víctor”.El relleu de Montserrat és format majoritàriament per conglomerats heteromètrics, de clastos arrodonits que es toquen els uns als altres lligats per una escasa matriu sorrenca i un ciment calcari. La litologia dels còdols és força variada, amb roques paleozoiques (lidita negra, pissarres i pòrfirs) i mesozoiques (diferents tipus de calcàries, sovint amb fòssils, i gresos).La gènesi d’aquests materials arrenca de l’Eocè, moment durant el qual l’àrea on actualment s’enlaira la serra es localitzava als límits de la Depressió Central Catalana, aleshores convertida en un golf marí. Durant l’Eocè mitjà-Oligocè, per efecte dels processos erosius sobre els relleus litorals, hi tingué una important acumulació de còdols aluvials.Els sistemes al.luvials trasportaven sediments del S i SE. Aquests materials originaren un conjunt de cons de dejecció de gran potència (més de 1000 m, amb intercalacions de gresos i lutites) Les episòdiques transgressions del mar eocè i les progradacions dels sistemes al.luvials configuraren l'alternança de fàcies continentals i marines fins que la regressió del Priabonià, a la fi de l'Eocè, va tancar la Conca de l'Ebre de la influència marina. La tectònica alpina provocà l’aixecament d’aquest sediments formant diferents massissos de l’actual Serralada Pre-litoral.L’erosió posterior ha originat un relleu molt típic (conegut en termes geològics com a relleu montserratí), d’aspecte massiu i columnar caracteritzat per l’abundància de canals, espadats i monòlits.Aquestes particularitats del rocam han constituït una veritable escola d'escalada.Si esteu interessats en aprofundir en les característiques geològiques del massís us recomano que visiteu/descarregueu documentació en aquests enllaços:http://www.albertmartinez.com/Muntanya%20864%20%20%28Geologia%29%27.pdfhttp://totmontserrat.cat/wp-content/uploads/2014/03/Montserrat-zona-geografica.pdfhttp://www.fundaciocatalunya-lapedrera.com/sites/default/files/Can_Massana_2.pdfhttp://blogs.ccma.cat/quequicom.php?itemid=29740#SituacióAnem pel camí vell de Collbató-Montserrat o camí de les Bateries.En acabar-se les cases del poble i l’asfaltat del carrer de Pau Bertran, s’inicia una ampla pista que planeja, al NW, entre conreus d’oliveres i ametllers, paral·lela a la muntanya de Montserrat.Bifurcació de la pista, 416 m. Indicador: A Igualada i camí de Sant Jaume i al monestir de Montserrat. Deixem a l’esq. (NW) la pista planera que mena a la Vinya Nova. Prenem la de la dr. (N), que passa pel costat de les ruïnes del Casalot, una antiga hostatgeria al peu de la muntanya. Deixem a l’esq. una bassa i, a la dr., l’entrada a una finca tancada amb una cadena.Acabat l’oliverar, i deixada enrere una pineda incipient, entrem al bosquet de pins. Tanca de fusta i disc de prohibició de circular en bicicleta i a cavall. Just a l’inici d’un roquissar hi ha un senyal que indica que a la dreta comença el camí vell de Collbató a Montserrat, o camí de la Costa de Montserrat i a partir del segle xix, conegut com a camí de les Bateries.Aquest tram de camí, després de diverses voltes, se situa al final del roquissar, per on passava antigament el camí. Seguim amb senyals grocs, tot i que en algun moment es poden veure algunes marques grogues i blanques. Podem observar l’existència d’un empedrat que facilitava el pas de les persones i els animals de càrrega.Guanyem altitud en dos giravolts i trobem arran del camí (dr.) la petita cova de les Bagasses.A partir d’ací, el camí va flanquejant d’una forma lògica cap a llevant, travessant torrents i serrats, amb un pendent suau. Comencem a veure els camps d’oliveres de Collbató. Ascendim pel torrent fins a creuar-lo.Travessem la carena del serrat de la Guàrdia (565...
