Sortida de barrancs post curs d'iniciació
Fotos Vicente>>> Fotos Esteban i Polit >>>Després de demanar-ho per favor i a genollons, per fi, he aconseguit que ‘me dixen’ escriure la crònica de la sortida d’aquest any. Gràcies amics ☺Per començar a escriure, sento la obligació moral de contextualitzar una mica com va començar tot… perquè realment, per a nosaltres (Maite&Carla), tot va començar ara ja fa més d’un any, quan vam acabar el curs d’iniciació de barrancs en la UEC. Tot i acabar en la mel a la boca, per motius varios, fins ara no havíem tingut l’ocasió de tornar a fer un barranquillo i teniem moooooooltes ganes! A més a més, els mateixos companys de l’any passat ens van motivar per trobar-mos en aquesta sortida i realment… era un molt bon plan!Però… el mateix dimecres a la reunió informativa, va ser quan me’n vaig donar conte que potser no seria com em pensava.... No hi havia cap cara coneguda i aniríem en gent, que majoritàriament no havia vist en la meva vida!! I a més… ningú es va atrevir a oferir-me un dels pastissets que caracteritzen tant a la UEC!!! ‘Aisss auon mai posat’ (vaig pensar)!!En definitiva...no sabia com podria anar aquesta experiència, però tot i quedar-me sense pastisset, i les temors que se mos van posar al cos (que si aigua congelada, que si faria mal temps, que si llamps i trons retronant per dintre els barrancs)...vam decidir seguir endavant i anar a viure aquesta experiència...Com podeu comprovar, mos va la guerra! Bé, i aquí comença el viatge per una bonica i accidentada sortideta barranquista als Pirineus Aragonesos, més concretament a la zona de Sobrarbe/Sobrarb (per a que estigueu tots contents ;p).Divendres, vam quedar a les 20h a Tortosa, per anar tirant cap a la zona... ‘doy fe’ de que natros vam ser les primeres de arrancar, i les últimes d’arribar!!! Menos mal de totes les indicacions que ens van donar per arribar al refugi de Pescadors! I de Didac que estava de festa i mos va trucar per acabar-mos de guiar el camí, gràcieeesss ☺ Quan vam arribar tothom dormia i nosaltres fent cas a un dels companys del grup, ens vam atrevir a baixar la furgo per un caminet, que al dia següent no sabríem pujar... no passa res, allí estava Esteban, disposat a pujar la furgo per natros per aquell caminet de cabres. No deixarem de comentar que situacions similars en varies persones es va anar repetint al llarg del cap de setmana (és lo que té conduir una furgo que no es teua i per estos ‘montes de Déu’ – lo del tòpic de ser una dona no pinta res aquí, que quede ben claret!)La ruta a seguir era ben senzilla, tres barrancs el primer dia i un el segon, molt ben pensat tot, tempos i distàncies, poques caminades i moltes atraccions d’aigua naturals, iujuuuu!!!Llisto per ordre els barrancs que hem fet i les seues paraules associades de mnemotècnia avançada per als que mengen poques panses, com jo:Viandico → VillancicoFurco → FrucoGloces → RocesSorrosal → Arrossal FUN CANYONS IN SOBRARBE from Albert Ortiz on Vimeo.Ara sí, després d’aquesta petita lliçó, ‘acomencem’ en l’explicació pertinent a cada un d’ells:Dissabte vam encetar el dia en lo Viandico, passant per la Cueva del Moro - imprescindible per quedar-te amb un bon sabor de boca d’aquest barranc (i teniu en compte que ho diu una claustrofòbica ‘novatilla’). Val a dir que va ser un bon començament per a un primer contacte després de tot un any. També va servir per ‘posar-mos a tono’ en lo tema de les relliscades, tant va ser així, que a una d’estes, Maite va sortir en un ditet doblegat que el va haver de portar lligadet durant la resta d’excursió.Tots ben ‘banyadets’ i fresquets, agafem els cotxes per anar cap a l’aproximació del Gloces, després d’unes quantes curves, sense ‘arcen’ ni baranes de seguretat i, a una velocitat mooooolt prudencial en ‘LaFurgo’ - vehicle cedit pel nostre estimat amic Iuket (gràcies Lluc).Aquí, ja va anar millorant el...
