VIA GRAFFITI sortida GUATEQUE
DISSABTE,
30 DE DESEMBRE
De
ben segur que aquesta serà la darrera sortida de l' any i amb tanta
festa no tenim ganes de fer quilometres, ens quedem per Montserrat
sense tenir cap objectiu concret.
He
quedat amb la gent del Penedès per esmorzar junts a Ca l' Anna i
acabar de decidir on anem.
Finalment
ens decantem per anar al Serrat dels Monjos i més concretament a la
via "Graffiti", una via que fa ara 12 anys vaig fer amb els companys, "VISA" i Grau , i em fa il·lusió repetir-la.
Serem
tres , en Pere en Pep i jo.
Mentre
fem l'aproximació veiem una cordada que està per on comença la via
i anem pensant en altres possibilitats de fer, però una vegada a peu
de via , veiem que la cordada esta a la via “Guateque” i no
coincidirem fins arribar quasi a dalt.
La
primera tirada comença per un diedre encaixonat però aviat el
deixem per entrar a la placa de l'esquerra per on pujarem els primers
metres, fins arribar sota un petit sostre que saltem per la dreta,
just superat el sostre un flanqueig molt espectacular sobre el fil
del mateix per anar a caçar una fissura ample que puja en diagonal a
la dreta fins un punt on la deixem per superar un mur vertical que ens
porta fins un segon sostre que flanquegem a l'esquerra on al final
trobarem la reunió.
Aquesta
tirada està protegida per cinc espits però caldrà reforçar la
tirada amb flotants perquè tota ella és molt mantinguda.
La
segona tirada dona un xic de treva, primer supera un diedre que es
pot protegir bé amb flotants fins que trobem dos espits a la paret
de la dreta del diedre, just en el primer punt on aquesta es deixa
superar gracies a una fissura bona per als peus, per sobre una placa
ajaguda i llarga on trobarem si tenim bona vista dos espits més
abans d'arribar a la reunió, just al final de la placa.
La
tercera tirada, és curta i pel que he vist ha estat redreçada, (o
l' altre vegada que vaig fer-la ens varem saltar el tram difícil,
continuant per la canal). Aquesta vegada hem fet per on senyala la
ressenya. Uns primers metres ajaguts creuant una olivera centenària i
una placa fins arribar a un arbre, just a l'esquerra d'aquest dos
espits que pugen pel fil d'un esperó ens conviden a superar-lo i per
sobre un flanqueig a la dreta per tornar a la canal on trobarem la
reunió.
Ara
ve la tirada compromesa, un mur vermell que creuarem de dreta a
esquerra, (és una de les tirades que et queden guardades a la
memòria). L'anterior vegada , he vist per les fotos que va tocar-me a
mi patir-la, avui li toca al Pep. (Bé la veritat que jo també la he
patit ... i molt més del que recordaba...... ufff !!! els anys no
pasen en va !!!). La roca en aquesta tirada està marmolitzada i
rellisca molt pel pas de les cordades, a més les assegurances estan
molt allunyades i amb trams molt obligats.
Per
sobre encara ens resta una tirada per a convergir amb la via "Guateque" i encara tenim una cordada que va una tirada per davant a la via “
Guateque” i una segona cordada que sembla volen anar a la via
“Milenium” i no coincidirem per pels.
La
tirada següent, que és la cinquena comença suau però el tram final
és un encastament força dur i que ens obliga a penjar-nos les
motxilles per sota els peus. La tirada te tres espits abans d'arribar
al encastament i d' allà fins la reunió cal protegir-la amb
flotants.
Ara
estem a la reunió on es creuen les dues vies, la primera cordada de
la "Guateque" ja esta fent la darrera tirada i l'altre s'han desviat a
la “Milenium”. Nosaltres ens decantem per sortir per la
“Guateque” i estalviar-nos el mur final de la “Graffiti”,
(massa dificil per nosaltres), de fet l' altre vegada que vaig fer la
via també vaig sortit per la mateixa, que tampoc és gaire facil.
La
sisena tirada sembla poca cosa, però cal anar en compte, tan sols hi
ha dos espits i un pitó vell quedant mitja tirada sense protegir.
Primer una rampa ens porta a un diedre, per sota del diedre trobarem
un espit i el clau. Una vegada en el diedre hi ha un espit i per
sobre un tram de diedre /encastament que cal superar per anar a...
