Montserrat: Monestir - Santa Cova - Sant Joan - Sant Jeroni
Una bona volta per que qui no conegui Montserrat pugui fer-se una idea bastant general i amb un recorregut no gaire exigent pels seus camins més concorreguts, ascendint a dos dels principals cims i visitant algun dels seus racons més emblemàtics. Amb aquest guió vaig voler introduir a tres profans en la Muntanya Sagrada i sembla que van quedar ben contents... Al menys, no em van maleir gaireTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesComencem la ruta al Monestir (700 m.), amb la vista posada en les agulles de dalt a l'esquerra, les Gorres (o les Magdalenes); en unes hores estarem allàAixò serà més tard, perquè les primeres passes seran en baixada: ens dirigim cap a la Santa CovaAbans, però, des del mateix aparcament, una mirada cap a la vall del Llobregat, amb Monistrol en primer terme, el Pla de Bages al darrere i el Pirineu nevat al fonsAra sí ens posem en matèria, des de l'estació del cremallera baixem pel camí del costat de la via (GR 5 i GR 96)......i de seguida ens desviem a la dreta cap a l'estació inferior del funicular de la Santa CovaA partir d'aquí comencem a guanyar alçada suaument; el Camí del Rosari va ser arranjat al s. XVIII, i al seu recorregut es troben quinze grups escultòrics corresponents als misteris del rosari (d'aquí el seu nom), realitzats per artistes de renom i que van ser sufragats popularment. Enfront, a l'altra banda del Llobregat, la Serra de l'Hospici i més llunyana la Serra de l'Obac i la Mola de Sant Llorenç del Munt(cliqueu sobre les panos per a ampliar-les)Al final del recorregut, mig penjada en la roca, hi ha la capella on la llegenda situa la troballa de la imatge de la Mare de Déu de Montserrat: la Santa Cova (610 m.)L'edifici actual és del segle XVII, però va ser reconstruït després de la Guerra del Francès (1811) i a finals del segle passat pels danys que hi va provocar l'incendi de 994 i l'esfondrament de la cúpula al 1995.Després de la visita a l'interior, tornem uns metres enrere per agafar el corriol que continua el traçat del Camí del Rosari, més o menys planer, per sota de la paret dels Ecos de la CovaJa deixem enrere la capella, per sota la vall del Llobregat i al fons les neus del PirineuUna altra visió de la Serra de l'Hospici, amb el Turó del Ros a la dreta i l'Obac i la Mola més llunyansEn un quart d'hora arribem a una cruïlla, una mica per sobre del Coll de la Fita; ens trobem amb els GRs 6, 5 i 172 que venen d'Olesa el primer i de Collbató els altres dos. Per sota ja s'obre el Baix Llobregat i al fons de tot brilla el marA partir d'aquí ja anirem guanyant alçada i una mica més endavant el camí canvia de direcció al nord; en uns 40 minuts trobem el Camí de Sant Miquel, per on els GRs es dirigeixen cap al Monestir. Nosaltres continuem pujant per una pista cimentada assolint la part més alta de la Serra Llarga, amb la Serra de Sant Joan cap a ponent. Al darrere, la part baixa de l'Anoia i l'Alt Penedès, amb el Prelitoral Central al fonsEncara pugem uns 20 minuts més fins un coll dalt de la Serra Llarga, aquí ja tenim a tocar el Pla de les Taràntules, amb l'edifici de l'estació del funicular de Sant Joan; sobre aquest, però molt llunyà, el cim de Sant Jeroni, i les Magdalenes o les Gorres a l'esquerra, més a propDe seguida arribem a l'estació de Sant Joan; fa unes tres hores sortíem d'allà baixDesprés de visitar l'edifici de l'estació i l'aula de natura, continuem en direcció a l'ermita de Sant Joan. De fet, hauria estat més curt seguir pel Camí Vell de Sant Jeroni, però de la meva última visita per aquestes serres m'havia quedat un compte pendent que volia saldar... Per sota, el barranc de Sant Joan baixa cap al Llobregat, al centre la zona d'Esparreguera i Martorell i l'Ordal al fons, a la dretaAl darrere queda la Serra Llarga que acabem de remuntarAviat passem sota les Balmes de Sant Onofre, que visitarem tot seguitAbans passem per l'ermita de Sant Joan BaptistaVa ser construïda al 1893 al costat de les restes de l'antiga ermita de Sant Joan,...
