Directa del senglar, al Roget
Dissabte passat, amb el Mohawk i el Joan, vam a anar al Roget a provar com era la via més llarga d'aquesta roca del Pedraforca. Una via que dobla la majoria de vies de la paret i s'enfila per les plaques de la dreta fins al peu de la paret sud del Pollegó Inferior.Una via amb un llarg que fa una mica de por, però hi anava ben acompanyat, així que cap problema!L'aproximació és curta i evident, comença al final del caminet que segueix el peu de la paret. Per pujar en cordada de tres, en comptes de repartir-nos la via, anirem alternant llarg a llarg únicament amb el condicionant que el Mohawk es demana el setè. Per tant. li toca començar!Des de baix, la via sembla que sigui més trencada i que tingui més vegetació del compte, però la realitat és ben diferent: la roca és excel·lent i la dificultat continuada tret de les feixes.Unes feixes que fan que mai tinguis gaire sensació de verticalitat, tot i que després de la paret de Diables costa trobar parets amb aquesta sensació...Pugem ràpids i ben aviat arribem al setè llarg, una placa molt compacta que cal travessar, primer verticalment i després a l'esquerra.Tot i tenir una graduació elevada pel meu nivell, me'n surto força bé amb algun A0 puntual al tram més dur. No sé si se m'ha encomanat alguna cosa dels companys o que el grau és generós, però he gaudit força del llarg!El tram final, tot i que més fàcil ja que no passa de 6a, manté la qualitat de la roca i alguns trams d'adherència molt bons.Els dos darrers els enllacem i arribem ràpidament a dalt, on un aire força fresquet ens ajuda a decidir que per avui ja en tenim prou i deixarem la cara sud per un altre dia... El final de la via coincideix amb el punt on el camí de les costes d'en Dou gira cap a la tartera, així que només tenim que seguir-les i baixar fins trobar el PR Pedraforca 360º que ens retorna al cotxe. Una baixada ben còmode. I una via molt interessant, no us la perdeu!
