Beget - Grau de l'Escaladuix - Hortmoier - Beget
Una altra sortida que va tenir poc a veure amb el que havia previst. Els objectius eren dos: el primer, comprovar el pas de Beget a Hortmoier pel costat de la riera. Quan vaig fer aquest tram de GR 11 em va estranyar calgués pujar a la Collada dels Muls per tornar a baixar després. El motiu es diu Grau d'Escaladuix, un pas equipat amb grapes que, sense ser difícil, es fa complicat de passar; a més a més cal ficar-se ben bé dins de la riera per trobar el pas cap a Hortmoier, suposo que quan baixi crescuda ha d'estar impracticable.I la segona idea que duia al cap era enfilar-me cap a la carena pirinenca i pujar als cims de Sant Marc, les Bruixes i Comanegra. Aquesta va ser la part de la ruta que vaig deixar pendent: una remullada involuntària a la riera en té la culpaTrack sobre mapa 1:50.000 de l'ICCCliqueu a sobre per a ampliarTrack a WikilocPerfil i més dadesCom ja vaig comentar quan vaig fer el GR, torno a dir que Beget és el poble més bonic de Catalunya. Tota visita comença amb una ullada a l'església de Sant Cristòfol......una de les joies del romànic català, que guarda al seu interior la Majestat de BegetLa visita continua pel pont......sobre la riera de Beget......i des de la Plaça Major, amb una font i dos gats......una mirada enrere......i de seguida baixo per les escales......que em condueixen a l'altre pont, aquest sobre el Torrent dels TrullsMentre el GR surt al costat de la carretera d'Oix, aquesta vegada deixaré el poble pel camí que baixa a tocar de la riera, més bonicPerò igualment, en uns 400 m. trobaré la petita carretera i les marques blanc-i-vermelles, que seguiré fins al Molí del QueletUns metres més endavant, la carretera es desvia a la dreta. Segueixo el GR per pista, primer entremig dels camps......i després travessant un bonic bosc......fins que, en uns 40' després de sortir de Beget, el GR es desvia per una pista que baixa a la dreta a creuar la riera i puja cap a la Collada dels Muls, a l'esquerra del Bestracà, i per on acabaria tornant, tot i que llavors no m'ho pensavaLa pista puja una mica i agafa una bona panoràmica de la vall de la riera de BegetEn creuar una tanca deixo a l'esquerra un trencall i torno a baixar una mica, passant per un barranc que baixa de la falda del Tossal, al centre, i el Puig Ferriol a la dretaTot seguit deixo la pista i em desvio per un camí a l'esquerra; immediatament, una nova bifurcació: el camí que puja a Meians hauria estat més apropiat per acostar-me al Puig de les Bruixes i al Sant Marc. Però continuo pel dret, seguint la vall......no gaire per sobre de la riera de Beget; aquest tram és el més tancat; el camí tampoc és gaire clar, però al menys hi ha les marques de PRSegueixo més o menys planer fins que tot d'una sembla que el corriol desaparegui o quedi tallat... I aquí és on m'emporto la sorpresa: el Grau d'Escaladuix. Es tracta de baixar per aquí al migUn pas equipat amb grapes, alguna ballava una mica...Però no s'acaba aquí, encara cal perdre alçada per una torrentera bastant relliscosaDesprés d'haver perdut de cop més de 50 m., arribo a tocar de la riera; sembla que s'hagi de creuar (i descalçar-se) per poder continuar, però les marques del PR van flanquejant la paret, sempre a l'esquerra i entre les branques. No se si es pot qualificar d'escalada o de malabarismePassat aquest tram més dolent, agafo aire i gaudeixo un minut de la pau que s'hi respiraVist des de sota, el tram central amb més vegetació és per on baixa la canal; un cop a tocar de l'aigua s'ha de creuar els matolls per arribar a la platja de pedresUn cop a la riera, la cosa no millora gaire, pero al menys és pla. Cal endevinar per on va el camí en més d'una ocasió, ja que es fica per llocs impracticablesEn una d'aquestes, no vaig veure possible travessar la malesa i vaig canviar de riba per tornar a creuar després; un petit error de càlcul i una relliscada imprevista em van fer acabar de cul a l'aigua. Com que em va entrar aigua a les botes i la motxilla em va quedar xopa, vaig haver d'espatarrar-me al sol per que se m'eixugués...
