Muntanyisme.cat

2.04.16  Després que vam haver de suspendre el passat mes de març aquesta sortida per les males previsions meteorològiques, aquest primer dissabte d’abril ens hem reunit els incondicionals de les excursions col·lectives mensuals al poble d’Organyà, per a pujar a l’alterosa muntanya de Santa Fe que s’alça desafiant per damunt l’extensa plana que, com un respir, el riu Segre excava entre els congosts de Tresponts i dels Esplovins, aquest darrer parcialment inundat pel pantà d’Oliana. El dia està molt gris i no tenim gaires esperances de que millori... i això que ens havien promès que faria sol!Muntanya de Santa FeUn cop ens hem calçat les botes i hem carregat a les motxilles les altres bótes (les del vi), enfilem des d’Organyà en direcció a ponent per la carretera de Cabó, encara que ben aviat l’abandonem per a prendre una pista que va de dret a la granja de la Borda.Després de passar a frec de l’esmentada granja arribem a la carretera de Montanissell, poble molt conegut dels escaladors per les vies obertes al cingle sud de la serra de Sant Joan. Creuem la pista i ja enfilem muntanya amunt pel cada cop més costerut vessant nord de la muntanya de Santa Fe. Sota la coberta d’una pineda, molt malmesa per culpa de l’eruga de la processionària, el sender va tallant les llaçades d’una pista. Arreu es respira la primavera amb les primeres fetgeres i prímules que donen un toc de blau i groc al gris del sotabosc.Així arribem al coll Marí on finalitza aquesta pista, just sota la paret de calcàries on els voltors hi fan el niu. En un petit mirador sobre la vall de Cabó aprofitem a fer un descans i un petit mos. En aquest mirador hi ha una mena de monument, de dubtós gust, que recorda el pas del poeta Jacint Verdaguer per aquestes contrades l’estiu de 1883.Al coll Marí"Monument" a VerdaguerAixò em fa recordar que per aquests topants es troben les famoses “pedres de Santa Fe”, de forma arrodonida i amb cinc petites marques que parteixen d’un punt central. Verdaguer recull en el seu diari d’excursions la tradició popular segons la qual aquesta santa fou apedregada i que ella aturava les pedres que li llençaven amb la mà, tot deixant impresses les marques dels cinc dits.Buscant fòssilsDesprés d’esmorzar continuem l’ascens per l’interior del bosc en direcció al cingle. Mentre pugem, uns quants ens dediquem a la recerca de les preciades “pedres”, però sense gens d’èxit... de moment. Quan arribem al peu de la cinglera, el camí planeja oferint-nos millors vistes de la confluència de les valls de Cabó i del Segre que des del mirador.Vall de CabóPujant al collet dels PratsSuperem el cingle per un camí de grau un xic precari però marcat amb fites, i anem a sortir a l’esplanada del collet dels Prats, on finalitza una pista que ve del Pitarell. Des d’aquí prenem un sender, en direcció a llevant, que s’enfila cap a la propera ermita de Santa Fe i que ens regala enlairades vistes de la serra de Sant Joan i del seu sinclinal penjat.Vistes a la serra de Sant JoanArribant a l'ermita de Santa FeL’ermita de Santa Fe és un edifici d’escàs valor arquitectònic, però està situada al final de la serra de Sant Joan i el lloc ofereix immillorables vistes sobre la vall del Segre, amb el poble d’Organyà i el mosaic de camps de conreu que l’envolten en primer terme; també tenim bones vistes, encara que mig  enterbolides pels núvols, dels relleus circumdants com són les serres de Prada i del Montsec de Tost, el Cadí encara nevat, el gran massís del Port del Comte i els seus contraforts (el Galliner, la Muntanya d’Alinyà i la Roca de Naireda), el Cogulló de Turp, etc.Al mirador de Santa FePanoràmica des de Santa FeDesprés de fer una muntanya de fotos ens acomiadem de Santa Fe i retornem al collet dels Prats on prenem la pista en direcció a ponent cap al Montroi, tot tallant algunes llaçades. Alguns de nosaltres seguim buscant les “pedres de Santa Fe” (la fe no s’ha de perdre mai), però només en Pau és capaç de trobar-ne...