Via picola grau a la coma de l'orri
DIUMENGE,
25 DE JULIOL DE 2023
Per
aquest diumenge tornem a quedar amb la colla de Vilafranca amb una única proposta..... fugir de la calor !!!.
De
les propostes que van sorgint sembla que la que presenta més
possibilitats es la d'anar a la zona de Setcases on la calor serà més
suportable.
Ara
amb el llibre del Luichy tenim un ventall de propostes ben referenciades a fer.
Decidim
anar a la Coma de l' Orri i més concretament a l'anomenada Piràmide
de la Canal de l' Aigua on encara tenim alguna via pendent i algun
company no hi ha escalat mai.
Avui
en principi serem quatre però finalment som cinc.
Fem
l'aturada per esmorzar al mateix pàrquing de la Coma de l' Orri que ja
està quasi ple i mentre esmorzem acaben de decidir les cordades.
Farem dues cordades en la primera aniran en Pere, el Josep i l' Àngel i darrera anirem el Benjamí i jo.
La
via encara sense definir però segurament farem la Picola Grau que
cap de nosaltres ha fet.
Però
per arribar al nostre objectiu encara ens queda una estona de caminar,
concretament ens ha costat dues hores arribar-hi i sota un Sol de
justícia,...... uuff !!! cada vegada esta més lluny.
La
primera tirada alguns ja la coneixem perquè comença amb la primera
tirada de la via “Escaladors Asimptomàtics” que seguirem fins
començar la segona tirada.
La
tirada és ombrívola i amb molta molsa que t'obliga a assegurar cada
moviment que fas i no és fins que la paret perd verticalitat i
comença a donar-li es Sol que no progresses amb tranquil·litat. Els
darrers metres de la tirada , ja sense molsa que rellisqui son
fàcils i ajaguts.
La
segona tirada segueix el mateix itinerari que l'altre via , però
quan aquesta es desvia a la dreta per creuar una canal, la nostra
segueix pel llom i per terreny fàcil fins la propera reunió. Hi ha
quatre parabolts a la tirada i la part més difícil és
localitzar-los en aquest mar de pedra.
La
tercera tirada és del mateix caire, seguir pel llom rocós ajagut en
direcció a una barrera de sostres que creuen la paret. Aquesta
tirada es un xic més curta que l'anterior i d'igual dificultat.
Trobarem tres parabolts.
La
quarta tirada s'enfila per l'únic punt feble d'aquesta barrera de
sostres, veurem un parabolt just en el lloc on cal creuar-la, per una
fissura que supera la primera barrera i que seguint la fissura ens
porta fins un punt on podem creuar i superar la segona barrera. Per
sobre una placa que creuarem en diagonal a la dreta per apropar-nos a
el diedre més llaminer de la paret. En la tirada trobarem quatre
parabolts i algun arbre per assegurar-nos.
La
cinquena tirada és sens dubte, la tirada de la via, sortim de la
reunió en flanqueig a la dreta per anar al peu del diedre, quan
aquest es posa vertical trobarem un parabolt a la placa de
l'esquerra, és aquí on trobarem les dificultats més importants de
la via, la següent assegurança esta força lluny i cal anar amb
decisió per la placa tot cercant petites regletes que caldrà administrar amb compte, una vegada a la següent assegurança un tram
més suau ens porta fins un pitó i per sobre un tercer parabolt just
a tocar el diedre, ara amb decisió cal anar a l'esquerra per
sortir-ne. A la sortida trobarem un parabolt que amb la ressenya del
Luichy sembla ser la reunió, (junt amb un arbre que hi ha al costat)
però nosaltres hem seguit pujant uns deu metres més i un parabolt
més fins a situar-nos en el diedre de sortida on hem fet reunió
d'un parabolt, un parell de flotants i un bec de roca.
La
sisena tirada ha resultat més curta, uns primers metres verticals
assegurats per un parabolt i despès la canal de sortida assegurada
per un arbre que te una baga i un maillón, per sobre , uns cinc
metres fins la reunió cimera.
Una
vegada tots al cim hem fet quatre ràpels, (el tercer molt llarg i ens
ha calgut des grimpar uns metres per arribar al següent. Els ràpels
els hem fet tots d'instal·lacions de parabolts , (l'anterior vegada
recordo haver ràpelat d'algun arbre).
Una
vegada acabada la feina cal tornar al cotxe i directes a...
