Aquesta vegada, molt bé, senyora Colau
Com que jo no pertanyo a cap secta ni partit (els partits cada vegada s’assemblen més a les sectes), em puc permetre el luxe, que no és poc, de dir el que penso després de fer l’esforç de pensar el que vaig a dir, amb més o menys encert i amb més o menys fortuna. Vet-ho aquí.La qual cosa s’esdevé en una gran tranquilitat d’esperit en aquest país de fiscals, en que tanta gent sembla tenir el dit índex garratibat assenyalant la “culpa” o incompetència dels altres, (sempre dels altres), però que no s’ha mirat mai al mirall després de treure’s les lleganyes. Sigui per assenyalar la suposada incompetència del polític, de l’àrbitre, de l’entrenador, o del sumsum corda.I ja té pebrots que aquest poble de fiscals de dit garratibat, no eixigeixi mai als partits polítics que els seus programes recullin inversions i procediments suficients per a assolir una justícia justa –valgui la redundància- en temps raonable i seguretat jurídica.Ja té pebrots. Però és així. Quí parla de la justícia, gran virtut individual i social, a assolir en una societat madura, democràtica, organitzada?Aquesta setmana s’ha perpetrat a Barcelona i àrea metropolitana una gran injustícia a parer meu.El comitè de vaga. Foto Rafa Garrido (ACN)Com és que, per a preservar i millorar uns interessos particulars, de grupet, dels empleats de Transports Metropolitans de Barcelona, s’ha perjudicat la mobilitat de tota la ciutadania, a més de voler perjudicar -afortunadament sense èxit- un esdeveniment tant important com el Congrés Mundials de Mòbils.L’alcaldessa de Barcelona, persona elevada als altars abans d’hora per uns, denostada sense treva des del minut següent a prendre possessió per d’altres, ha pres la decisió de mantenir-se ferma i no sotmetre’s a l’acte de força que per a mi no és si no una agressió, un xantatge: la vaga d’empleats de TMB. Assumint els riscos, importants, cert, però preservant el que és interès general de la ciutadania.Hi ha coses que m’han semblat més encertades que d’altres en el fer de l’alcaldessa, de les decisions que ha pres fins ara i alguna prou desencertada. Temps hi haurà de fer balanç.Però aquesta fermesa de la senyora Colau davant el xantatge, l’aplaudeixo i agraeixo.
_(1).jpg&w=320&h=180&zc=1)
