Via ¿? a la Agulla Tombada o Agulla de Sant Jordi o Agulla del Camí de Can Poble.Sant Llorenç del Munt.
Autentica "altres vies", que per començar no sabem ben be ni el seu nom. Perque quan hem proposan d'anar a fer-la em diuen d'una manera i al arribar al cim resulta dir-se de altres dues formes ben diferents. Totes elles ben relacionades. No ho dubto en cap moment i es que aquesta oportunitat no es pot perdre de cap de les maneres, aixi que ens ajuntem el "millor" de cada casa i cap a l'agulla en questio.L'aproximacio es tant curta que al cap de poc estem al cami per sobre d'ella. Jo flipo , una cosa tant maca i a la vista de tothom i que pasa desapercebuda , nomes un ferro i una figureta de Sant Jordi la destaca entre el rocam i l'exuberant bosc.Es veu que els excursionistes es dediquen a llençarla abaix a pedregades.I aquesta es una reposicio.La via va ser oberta per Josep Figols i Joan Miquel Dalmau al 1971 i en aquella epoca era un A1e.Nosaltres no trobem la primera assegurança fins que no puja el darrer de la cordada, aixi que la fem en modo Free, amb el que suposa en un rocam de xixinabo i un equipament caducat. Quina manera de vibrar.La millor explicacio i ressenya com no, dels mestres .http://fuertescabassa.blogspot.com/2021/02/sant-llorenc-del-munt-agulla-tombada-o.htmlLa via i l'entorn ben be s'ho valen a condicio de saber que es una peça de museu i del entorn en el que es va obrir fa tantes decades.Per a coleccionistes i per ha hiperventilats com jo. Hem va fer molta ilu compartir aquesta bonica ascensio amb tant bona companyia. Es veu que hi ha unaltre via , suposadament la normal, que es fa saltant o ves a saber. Pero no l'aconsello doncs hi ha una llastra molt trencada i es perillosa. No trobem tampoc instalacio al cim, nomes el ferro que aguanta la figura o pedestal. Aixi que fem un rapel desde un romani.Per donar-li una mica mes d'autenticitat.Total, com diu en Manel i la Ita.....el mon s'acaba!!
