Torrent de les Rotes Velles, cova de les Rodes 20-9-2016
La ruta discorre per la serra de Sant Vicenç (Pollença). Remunta el torrent de les Rotes Velles fins al pla de les Mates, recorre la serralada cap els penyals de ses Fontanelles, a la punta de Coves Blanques, on tornarem agafar el camí dels Presos. Una vegada a baix, quasi al final del recorregut, guaitam a la cova de les Rodes. El punt de partida és a l'Avinguda Cavall Bernat, de Cala Sant Vicenç, on agafam el carrer de la Font de l'Astor (►WP-0) (44 m), just a l'endret de l'Hotel la Moraleja. Més que un carrer, de moment és un camí que s'endinsa per un magnífic bosc de pins, alguns d'ells, rojals, al final del qual trobarem la cova de les Rodes. Començam a caminar a les 8:42 h per aquest camí planer, adreçat a la serra de Sant Vicenç (Nord).Giram a la dreta pel carrer Ruiz de Alda, el qual acaba a la barrera del camí militar (WP-1) (46 m), on l'abril de 2005, l'Ajuntament de Pollença aixecà aquest monument en record dels presoners del camp de concentració. La placa resa: «A la memòria dels presos republicans que, per mantenir-se fidels a la democràcia i a la llibertat, foren obligats —entre 1937 i 1940— a obrir camins com aquest». Altres fonts parlen de 1940-42. En aquest camp de concentració hi arribaren a treballar fins a 170 persones.El camí de coves Blanques, tan ben construït, el bastiren presoners republicans. La seva finalitat era arribar al lloc de Roques Blanques per tal d'instal·lar una bateria de costa. Mai es va emplaçar cap peça d'artilleria i l'esforç d'aquells homes va resultar inútil. A les primeres passes ja fa acte de presència la inconfusible serra del Cavall Bernat i la Talaia Vella.El camí, bastant planer, volta i s'orienta cap a la serralada de Sant Vicenç, on, entre la cota 313 m (esquerra) i el penyal Roig (341 m), hi ha un tirany que permet accedir-hi. A la dreta s'alça el puig de l'Àguila (214 m).Torrent de les Rotes VellesA un d'aquests revolts el camí creua el torrent de les Rotes o de les Rotes Velles; precisament per aquest torrent puja la ruta que avui descrivim. La torrentera continua comellar avall fins a cala Barques, una de les quatre cales que conformen la cala de Sant Vicenç. Al fons, s'alça el puig de la Mola (474 m), el punt més alt d'aquesta serra. En el pont que veim a la imatge deixam el camí dels Presos (WP-2) (66 m), i iniciam el seu recorregut. La primera grimpada la feim vora un bon exemplar de garballó, molt típic d'aquesta zona de l'illa. Ens trobam dins l'Àrea Natural d'Especial Protecció de la Serra de Tramuntana i a la zona ZEPA de la costa Nord. Zona litoral protegida compresa entre sa Calobra fins a Formentor. Alguns gorgs duen un culet d'aigua de les minses plogudes dels dies passats. Per aquests gorgs s'hi pot veure alguna granota i serps d'aigua.Avançam pel llit del torrent fins que, momentàniament, hem de sortir uns metres per evitar una zona de mates espeses. Hem perdut de vista el camí, no així la serralada del Cavall Bernat.El barranc descriu un revolt precisament on se situaven les rotes que donen nom al torrent. A l'altra part del barranc, al pla del Colomer, creiem veure restes de marges o camí......i a la part que estam ara, clarament es veuen parets seques que devien delimitar aquelles pobres rotes, denominades Velles, possiblement per contraposició a les rotes Noves situades més amunt, a la serra de Cornavaques, però dins Ternelles.Quan hom observa el terreny pedregós que ocupaven aquestes rotes es demana, que diantres podrien treure de profit d'aquí? Ceba marina Urginea maritima La ceba marina, d'ase, porrera, o ceba roja, d'ús medicinal i de propietat tòxica, floreix a l'estiu o tardor; habita per llocs rocosos. Al fons veim l'indret dit els Boixos. Més enllà, se situen les testes dels Jueus.La torrentera s'engorja quan s'aproximen els estreps de la Mola i el puig Roig. Vista retrospectiva. Precisament en aquest estret, als penyals de la dreta (pujant), podrem veure una creu de pedra (WP-3) (205 m), la...
