Entre el Gurugú i la Castellassa
10.12.16 Interessant matinal pels cingles de llevant de la Mola de Sant Llorenç, per on hem passat per l’avenc de la Codoleda, hem pujat al turó del Gurugú, de curiós nom, i ens hem atansat a les parets de la Castellasa de Can Torres; tot plegat una excursió d’uns 7 Km de recorregut i 350 m de desnivell.Des de Terrassa seguim per la carretera BV-1221 en direcció a Matadepera i les Pedritxes, indret on ens desviem a la dreta per entrar a la urbanització Cavall Bernat i continuar fins al seu capdamunt (o gairebé), per l’avinguda de Rocafort i el carrer del Camí Moliner, al final del qual aparquem el cotxe, al costat del traçat del PR C-31 Camí dels Monjos (ens adonem després que haguéssim pogut estalviar-nos uns primers metres de pujada si haguessim anat a parar al carrer de Vista Alegre, situat encara més amunt, però tant hi fa).Comencem a pujar pel Camí dels Monjos, en direcció nord, i no triguem en passar pel costat d’un dipòsit. Uns 100 m després, en una esplanada sota la Roca de les Onze Hores, on hi ha un plafó informatiu de les diferent zones d’escalada d’aquest sector, deixem el PR per seguir a la dreta per un corriol (fita).A l'entrada del camí (dreta) als Plecs del LlibreDetall dels Plecs del Llibre o Morral de la CodoledaTravessem més amunt el Sot de la Codoleda i continuem a l’altre costat fins al coll del Malpàs o de la Castellassa (805 m), al peu dels cingles dels Plecs del Llibre o Morral de la Codoleda, i molt a prop del turó del Gurugú, que s’aixeca modestament a l’altre costat i on anirem després. Abans, però, seguim a l’esquerra per la base del cingle per un corriol ben marcat, i als pocs metres trobem al costat del camí la boca de l’avenc de la Codoleda (825 m), amb un pou inicial que cau a plom una vintena de metres; segons les topografies actuals, l’avenc té una fondària total de 32 m i un recorregut de 145 m. La llegenda diu que aquest era un dels amagatalls del mític bandoler Capablanca (si fos cert, hagués estat el primer ”espeleobandoler”).La petita boca d'entrada de l'Avenc de la Codoleda...... que dóna pas a un impressionant pou (extret d'Espeleobloc)De nou al coll, deixem a l’esquerra el camí que pel costat de les parets del cingle mena a l’exposat Mal Pas de la Castellassa, i seguim a la dreta, en direcció sud-est, per un camí que als pocs metres també deixem, de moment, per un corriol que puja a l’esquerra, entre alzines i conglomerat, fins al cim del Gurugú (820 m); es tracta d’un modest turó que gaudeix, però, d’esplèndides vistes sobre els Plecs del Llibre, la Paret de la Carda (continuació d’aquests cingles) i la Castellassa de Can Torres, a una banda, i de la plana del Vallès, a l’altra.Arribant al Gurugú, sota l'esguard dels Plecs del LlibreAl turó del Gurugú, amb la Castellassa de Can Torres al darreraLa Castellassa de Can Torres i al fons el PirineuEl topònim Gurugú deriva de la muntanya homònima nord-africana situada prop de Melilla, i que l’any 1909 fou objecte de cruentes topades entre l’exèrcit colonial espanyol i les tribus autòctones del Rif, en les que hi entraren en combat molts soldats catalans obligats per les lleves del govern espanyol (lleves obligatòries que havien originat uns mesos abans la revolta de la Setmana Tràgica). Quan a finals de setembre d’aquell any, i a costa de moltes vides, fou ocupat el Gurugú, el govern de l’estat ho considerà una “gran victoria” i en commemoració, a part de l’himne militar “La toma del Gurugú”, es batejaren arreu de l’estat espanyol tot un seguit de montes Gurugú, i fins i tot una platja, la del Gurugú a Castelló. Catalunya no es va escapar d’aquella fal·lera patriòtica, i així, a part del de Sant Llorenç, hi hagueren (i encara n’hi ha) turons del Gurugú als termes de Castellcir i de Tarragona, així com també un Pla del Gurugú a Montjuïc (una zona de ball i esbarjo situada a l’actual Sot del Migdia), i fins i tot l’edifici Gurugú al carrer Pere IV, aleshores l’edifici més alt del...
