Ventana indiscreta, al mirador de Gresolet
Amb la calorada hem anat a buscar una ombra còmode i, onze anys després, tornem a la paret del mirador de Gresolet. Llavors va ser la via Corona de reina, ara hem anat un xic més a la dreta. Almenys cap a la dreta no hi cau res que baixi del mirador!L'accés a aquestes vies és ben senzill, només cal baixar rapelant. Nosaltres n'hem fet 2 de ben llargs (50 i 55 m), i hem anat a parar a la primera reunió de la via. El primer llarg, que es veu brut i poc atractiu, ens l'hem saltat.A la ressenya del Luichy (a sobre) hi manca una via situada més a l'esquerra que confon una mica, la Requiem aeternam, però que és clarament més difícil. Tot baixant se'ns ha fet evident. La fotografia de la guia "Pedraforca, indret mític" és bàsica per no perdre's. En tot cas, a la reunió on hem començat hi ha un espit i un parabolt, i està a l'extrem dret d'una mena de prat molt inclinat. El primer llarg ens ha posat les piles de cop. La roca al principi espanta, encara que és molt més compacta del què aparenta. A més, el primer parabolt es troba realment amunt. Un llarg de Vº on només hi ha 3 peces i cap possibilitat de posar-hi res.El segon és el més difícil de la via, vertical o desplomat, no afluixa mai i cal apretar en alguns passos. Per sort, algun petit tascó i algun alien m'han ajudat a no perdre els nervis...Una tirada llarga i espectacular que mereix el viatge!La tercera te una dificultat semblant a la primera. Comença amb un flanqueig senzill a la dreta, i després fa una diagonal cap a l'esquerra fins un sostre. És un llarg molt bonic i agradable, tot i que al sostre cal apretar o fer un ràpid A0 per situar-se al damunt del desplom. Després ja tomba fins a la reunió.La darrera tirada és la que porta fins l'aparcament, fàcil però molt descomposta.I amb un acrobàtic pas final on tenir les cames llargues és un gran avantatge!
