Trio de vies a abella de la conca
DIUMENGE, 07 DE NOVEMBRE Desprès que demacres comprovéssim que ja tenim l’ hivern aquí, avui no volem passar gaire fred i decidim anar a terres de Ponent, concretament a Abella de la Conca que amb el seu micro clima segur que estarem bé. VIA "RACC"Avui serem tres, en Pere, l’Angel i jo i com sempre que quedem ens trobem a Jorba per deixar un cotxe i estalviar nos benzina.Hem escollit anar a una zona on ja hi hem escalat, però on els companys Alarcón i Rovira estan fent una campanya d’obertures per a passar un bon dia d’escalada. Al pàrquing i mentre esmorzem acabem de definir els nostres objectius. Començarem per la via Racc que trobarem a la primera agulla. (les altres dues vies que hi ha, la via “d’en Pere” i “Dos querubins” ja les hem fet) i aquesta esta pendent. La primera tirada, un xic freda, (encara no hi toca el Sol), és un díedre bonic amb la dificultat concentrada en un passatge, la resta a gaudir de la roca. Trobarem dos parabolts, un pont de roca i dues bagues a arbres, es pot reforçar més, però la protecció es suficient La segona tirada és més rebuscada, esta assegurada per tres pitons i una baga en un arbre i va a cercar la carena per seguir-la fins la reunió cimera de totes les vies. Aquí fem un ràpel volat per la vessant Nord per remuntar la vall que queda darrera fins el coll perquè les vies que volem fer estan a la paret de darrera just davant del coll. ESPERÓ SOMERA + ESPERÓ DELS RUCSEl nostre primer objectiu d’aquesta paret és la via “Esperó Somera” de dos llargs, però que podem allargar per l’ “esperó dels rucs” La primera tirada, més impressionant que no pas difícil, amb roca molt bona, esta protegida per quatre parabolts i tres cintes a arbres. La segona tirada, un xic més fàcil esta protegida per quatre ponts de roca. Teòricament aquí s’acaba la via però un camí netejat de branques et permet anar a la dreta fins on puja l’esperó dels rucs, ja en el tram ajagut i en dues tirades, netes ens deixa al cim del esperó. La baixada és complicada, cal localitzar els ràpels que no son fàcils de veure. Nosaltres hem decidit fer el mateix camí que a la pujada. Una vegada a terra, encara tenim tems per fer una tercera via i anem a la via “Bitllet d’anada” de la que tenim l’itinerari però res més. VIA "BITLLET D'ANADA" La primera tirada la fem de 60 metres, (ens hem saltat la reunió ???), una tirada un xic bruta i protegida per tres parabolts, tres ponts de roca i una baga en arbre. Nosaltres hem fet reunió en un pont de roca uns deu metres abans de la reunió bona, perquè no sabíem la seva ubicació exacta i si tindríem corda per arribar-hi. S’ha imposat un canvi de reunió per poder controlar al company en la darrera tirada. Aquesta tirada ha resultat la millor de tota la jornada, uns primers metres fàcils fins arribar al peu d’un mur molt vertical amb un tram de cinc metres contundents i difícils, ben assegurats per poder forçar el lliure i per acabar una placa lliça que és el final de festa perfecte. La tirada esta...
