Escalades a Abella de la Conca, 1
L’extrem llevantí del Pallars Jussà
amaga una petita joia: es tracta del poblet d’Abella de la Conca, presidit per
l’església romànica de Sant Esteve (s. XII) i sota uns impressionants
penya-segats, que són la continuació de la serra de Carreu que aquí dibuixa una
mena de ganxo o ferradura, perquè és el tancament d’un gran plec anticlinal
abocat sobre la Conca Dellà.
Església de Sant Esteve d’AbellaL’estiu del 2018 ja vam fer una
incursió al sector de Roca Viella que és on es concentren la major part de vies
“assequibles” de la zona, però per la seva orientació sud són ideals d’escalar
entre finals de tardor, hivern i inicis de primavera, després el sector queda
regulat per nidificació.
Vista de Roca Viella amb el recorregut de la via Lo Gall PintoPer això darrerament hi hem vingut
força sovint entre novembre i febrer, i ho fem des d’Isona, cap i casal de la
Conca Dellà, tot prenent la direcció de Coll de Nargó i desviant-nos per una
carretereta que puja i finalitza a Abella. Just abans d’entrar al poble, però, surt
a mà esquerra una pista asfaltada que planeja entre camps d’ametllers. Quan
estem sota la Roca Viella, deixem el cotxe en un eixamplament de la pista i ens
dirigim de dret cap al peu de la roca, de blanquíssima calcària. Avui tenim la
intenció de fer la via Lo Gall Pinto,
un recorregut de 160 m repartits en set llargs i obert l’any 2013 pel
col·lectiu d’escaladors lleidatans dits “Lo Gall”. Una placa ens indica el peu
de la via.
Inici de la via Lo Gall PintoRessenya de la viaLa via comença tot fent una difícil
diagonal ascendent a l’esquerra per sota unes cornises i que finalitza a la
primera reunió situada sobre una repiseta. I és que aquí els estrats calcaris
estan en posició quasi vertical i per això a la via abunden les plaques, les
llastres i les repisetes on se situen les reunions.
Primers metres de la viaArribant a la primera reunióEl segon llarg puja en vertical per
damunt d’unes plaques molt llises, amb bones preses per a les mans però els
peus, a voltes, s’han de conformar amb la pura adherència. No és en va que la
tirada oscil·la entre el V i el V+ de dificultat.
Vistosa sortida del segon llargProgressant per la difícil placaAssegurant des de la segona reunióArribant a la segona reunióAra toca la tirada més difícil de la
via, i per això en Pau surt en vertical fins situar-se a l’alçada d’una placa
llisa com un mirall per on ha de fer un dificilíssim flanqueig lleugerament
ascendent. Un rosari de xapes li indiquen el camí a seguir. I encara sort que
les preses de mà són fabuloses, perquè les de peu són gairebé inexistents.
Inici del tercer llargProgressant pel difícil flanqueigAssegurant des de la segona reunióArribant a la tercera reunióDes de la tercera reunió, sobre una
còmoda repiseta, en Pau s’enfila en vertical per unes verticals plaques que
culminen en un vistós diedre, al capdamunt del qual està la quarta reunió.
Inici del quart llargVistós diedre sota la quarta reunióLa cinquena tirada és un tràmit de 15
metres entre blocs i matolls per anar a cercar la continuació de la via
assenyalada amb una fletxa gravada sobre la roca i al peu d’unes plaques
inclinades però molt llises les condemnades!
Inici del sisè llargAssegurant des de la sisena reunióInici del darrer llargLa darrera tirada és “más de lo
mismo”, i és que la dificultat d’aquesta via no baixa del V grau, però des del
capdamunt, i malgrat que el dia s’ha ennuvolat molt, gaudim d’una vista
excepcional del conjunt d’esmolades dents que conformen aquesta serra i que
sobresurten per damunt la Conca Dellà, tancada al sud per l’imponent vessant
obac del Montsec de Meià i a llevant pels rosats cingles conglomeràtics de
Benavent.
L’esmolada cresta de la serraDes del final de la via, unes fites
ens indiquen el camí de baixada, el qual es dirigeix a una bretxa. Unes cordes
fixes ens ajuden a desgrimpar fins al corriol que baixa en diagonal a
l’esquerra a buscar el vistós Pas de...
