Escalades a Abella de la Conca, 2
29.11.23 Després de l’agradable escalada de la
via Lo Gall Pinto, tornem a la Roca
Viella a finals de novembre per fer la via de Los Aberrochaos Punt Extrem, un recorregut també obert l’any 2013
i, a priori, més “fàcil”... Mare-de-déu-senyor!
Roca Viella amb el recorregut de les dues viesRessenya de la via Los Aberrochaos Punt ExtremDe bon matí arribem a Abella de la
Conca, com sempre, pel camí d’Artesa de Segre, coll de Comiols i Isona. Després
d’aparcar i calçar-nos els “trastos”, ens dirigim cap a la Roca Viella i cerquem
el peu de la via situada uns metres més a l’esquerra de Lo Gall Pinto i assenyalada amb una fletxa gravada a la roca.
Primers metres de la viaLa primera tirada és com d’escalfament
i com que el dia està rúfol i fa un fred que pela, jo porto els “gats” d’hivern,
amb mitjons gruixudets però amb les soles recent canviades, brillants com un
mirall i adherència zero, cosa que lamento des del primer moment en que poso el
peu a la roca i em rellisca... avui patirem!
Arribant a la primera reunióLa primera reunióA partir d’aquí comença l’escalada de
debò. En Pau l’inicia pujant per una vistosa placa tot dibuixant una diagonal
ascendent a l’esquerra a buscar una llastra per la qual veig que s’enfila amb
passos molt atlètics fins assolir el fil de l’esperó. Damunt aquesta llastra
està la segona reunió.
Inici del segon llargLlarga diagonal ascendent......cap al fil de l’esperóAssegurant des de la primera reunióQuan em toca a mi, la feina és meva
per cercar les més petites lleixes i foradets on posar els “gats” que no
s’agafen enlloc. Als passos més difícils me les apanyo penjant els estreps i
així, amb penes i rodolons, arribo a la segona reunió.
Recuperant el segon llargLa segona reunióLa tercera tirada va tota ella seguint
el fil de l’esperó, amb passos que augmenten la seva dificultat amb l’alçada.
El cel està molt gris però no sembla que hagi de ploure. El llarg finalitza amb
un vistós díedre, damunt del qual està la tercera reunió.
Progressant pel fil de l’esperó del tercer llargEl diedre finalArribant a la tercera reunióLa quarta tirada progressa per una
sèrie de plaques i blocs, amb lleugera tendència a la dreta, a cercar la quarta
reunió situada damunt un relleix i al peu de la vistosa placa per on va la
cinquena tirada, la més difícil i mantinguda de la via.
Entre plaques i blocs del quart llargArribant a la quarta reunióLa quarta reunióDes d’aquesta reunió, en Pau s’enfila
en vertical per la dreturera placa a cercar un clau amb anella i, a partir
d’aquí, es desplaça en flanqueig lleugerament ascendent i sota el fil de la
cresta. Veient la seva progressió en total adherència és quan jo entono el
Mare-de-déu-senyor. Al llarg de la tirada, crec que en Pau deixa tots els
friends que porta ja que està força despullada d’assegurances.
Difícil inici del cinquè llargProgressant en diagonal ascendent per la placaPreveient les meves dificultats, en
Pau ha muntat una artística reunió a la bretxa, al costat de l’arbre que
culmina la cresta, i així poder controlar millor les meves lamentables
evolucions, en les que combino la progressió artificial amb l’artificiosa fins
que, exhausta, arribo a la bretxa.
Assegurant des de la bretxaAra només toca arribar a la darrera
reunió de la via, que és la mateixa que la de Lo Gall Pinto, i això fa el Pau entre blocs i canaletes. Un cop al
cim, ens fem la foto de rigor per tenir un bon record de tan “lluïda” escalada
i, tot seguit, emprenem el camí de tornada que ja coneixem de l’anterior vegada
perquè, entre pitos i flautes, s’ha fet una mica tard i no ens queden massa
hores de llum.
Arribant a la darrera reunióFotocimCapvespre rere el MontmagastreDe retorn amb el cotxe, els núvols
alts ens ofereixen un meravellós capvespre encès, encara que la dita “cel
rogent, pluja o vent” no ens assegura pas l’aigua i la sequera continua....
ISABEL BENET. Activitat realitzada el dia 29.11.23
per Isabel Benet i Pau...
