Ascensió al tian shan: 30 let blksm peak
En el post anterior he explicat el trekking que vam fer pel Kirguizistan però els companys del Centre Excursionista de Lleida vam voler fer una muntanyeta de 4000 metres i aixi ho vam programar amb l'agencia Bon viure. Primer voliem ascendir al Przhevalski peak però finalment en assemblea en el menjador del campament del llac Ata-Kol vam decidir que pujaríem a una muntanya més interessant que teniem davant.La muntanya tenia nom. Penseu que al Tian Shan hi ha força muntanyes que no tenen aquest qualitat. La nostra fita, a més, tenia 4000 metres, circumstància que va fer que molts més companys s'animessin a pujar-hi.El nom de la nostra fita és: 30 let BLKSM peak. Aquest nom impronunciable correspon a unes sigles que podríem traduir com Pic del 30 aniversari de la Joventut Comunista del Kirguizistan.Us volia fer una descripció de la nostra modesta aventura.Descripció del recorregut:Sortim del campament que tenim establert a la ribera del llac Ata-Kol (3580 m.). El llac Ata-kol el podríem traduir del kirgs com llac dels Colors doncs sembla que segons els raigs del sol canvia de color. Jo sols el vaig poder veure en color turquesa i veritablement és una visió superba en veure'l envoltat de muntanyes de 4000 metres i geleres. Tot un tresor per les meves retines.Anem pel camí d'accès al campament cap al sobreeixidor del llac.28 min. Ens situem en la sortida de llac. Es pot saltar per les pedres si teniu les cames llargues i una mica d'empenta (o el guia Vadim us dona la mà), sinó us traieu els pantalons i les botes i passeu per l'aigua.Anem flanquejant la muntanya per un corriol que travessa una tartera. No es gaire evident.50 min. Ens situem sota una marcada canal que puja per una tartera on hi ha un corriol prou evident però costerut. El campament està precisament a l'altre vessant. Alerta, hi ha una barca a l'altre costat que ens podria haver deixat el cap delcampament i segurament hagués estat més emocionant.Puguem per la canal amb esforç.1 h 18 min. Coll Panoràmic (3769 m.). El nom no us ha d'estrayar gens doncs davant tenim una visió espectacular. Davant tenim el cim del Karakol i de Jigil que tenen més de 5000 metres. Però hi ha una munió de cims que estan pendent de tenir un nom.Ens encarem per la tartera de la dreta, en línia recta, no hi ha sender però el nostre guia va fent passos curts fermant el pedruscall. Estic segur que el darrer es deu trobar una autopista. a mesura que pugem els trams verticals augmenten i ens decantem a la dreta cercant el millor pas.2 h 18 min. Sortim a una canal i pugem definitivament a la cresta (3961 m.). Trobem la primera fita. Anem a la dreta superant els diferents ressalts que ens queden. No són passos difícils (F+) però estem a 4000 metres i els moviments són més lents i no tots estem acostumats a trescar per terreny tant abrupte. Al llarg de la cresta anem trobant ara fites.3 h 18 min. Finalment veiem el cim que està envoltat per una petita congesta de neu que li dona color. Estem a 4083 m.Baixem pel camí de pujada. Ens prenem tot el temps del món. Li comento al guia que m'avanço al sobreeixidor del llac doncs em vull banyar. Hi arribo estenc tota la roba sobre la pedra per canviar-me al sortir, la tovallola, el sabó... em posa a l'aigua i en aquell precís moment comença a pedregar amb força... Em seco com puc, em poso els calçotets nous i em poso la capellina i recogeixo corrent la roba a la motxilla. Quan arribo al campament amb la capellina i practicament a pel les companyes que han anat a veure la cua d'una glacera es posen a riure... no sé perquè és la solució més practica quan està plovent.
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
.jpg&w=320&h=180&zc=1)
