Sortida fotogràfica als Mollons
Avui no hi havia programada cap sortida de muntanya, de manera que he aprofitat per fer una escapada en solitari a la zona dels Mollons amb l'objectiu de fer unes fotos que em feien falta per completar algunes entrades antigues del blog.
Els Mollons són uns cingles situats al davant de la població de La Pobla de Claramunt. És una escola d'escalada avui oblidada però que fa uns anys era molt visitada pels escaladors novells que aquí tenien la possibilitat d'escalar amb bona roca, no gaire lluny de Barcelona i a prop d'una estació de tren. Justament aquí, a la via Àpia del Molló Gran, vaig encordar-me per primera vegada per fer una escalada. Era l'any 1972 i des d'aquell dia només havia tornat dues vegades als Mollons, la darrera l'any 1978.
Avui, 41 anys després de la meva darrera visita, he tornat als Mollons. Avui l'objectiu era únicament fotogràfic però he fet un bon recorregut per aquestes muntanyes per tal de buscar els punts de vista necessaris per obtenir les fotografies que volia. Es tractava de fer les ressenyes de les vies d'escalada que apareixen en el blog però fins avui no estaven degudament documentades.
He deixat el cotxe en una pista, ben a prop del Molló Gros. Allà mateix, una fita marca l'inici del corriol que porta al peu del cingle on comencen les vies. Vorejant el cingle, el camí puja fins a un collet entre el Molló Gros i el cingle principal. Des d'allà, amb l'ajut d'una corda fixa i una petita cadena, he grimpat fins al cim del Molló Gros. Gran panorama sobre l'Anoia i la ciutat d'Igualada, a més del castell de la Pobla de Claramunt, que des d'aquí es veia a vista d'ocell.
He fet volar el dron per fer les fotos que buscava, la de la via Àpia i la de la Paret Negra. Era un vol perillós perquè hi ha una línia d'alta tensió que passa fregant el cingle però, evitant els perillosos fils elèctrics, he obtingut unes magnífiques imatges.
El segon objectiu era la Roca Llarga, un monòlit separat del cingle i situat a l'altre extrem de la muntanya. He desgrimpat el pas equipat fins al collet i he pujat al cingle per un altre pas equipat amb una corda fixa. A dalt, el camí va a parar a una pista que he seguit per sobre el cingle. M'ha costat una mica trobar la Roca Llarga i he acabat comprovant que aquesta no era l'aproximació correcta però lluitant amb la vegetació he arribar a un bon camí que voreja la base de la Roca Llarga. He deixat el camí principal pujant per un corriol amb un curt pas equipat amb una cadena, arribant al peu de la Roca Llarga. El dron ha tornat a volar, obtenint la foto que necessitava per documentar aquesta via en el blog.
El darrer punt d'interès era el Tercer Molló, on hi ha una via més llarga anomenada "diedre i crestes" i un curiós monòlit anomenat El Ninet. Aquesta vegada l'aproximació ha estat curta i aviat he estat a peu de paret. Nou vol del dron i fotos de la via, no tan maques com les anteriors perquè la visió era una mica en contrallum però suficients per fer la ressenya. He tornat al cotxe per anar cap a casa, satisfet per haver aconseguit completar tots els objectius previstos.
ENTRADES RELACIONADES:
Escalada als
Mollons, 1978 Escalada als
Mollons, 1977 Escalada als
Mollons, 1972
ÀLBUM DE FOTOSBIBLIOGRAFIA:
Tres Escoles d'Escalada, de Jaume Ramon i Morros. Publicació de la UEC amb l'editorial Rafael Dalmau.
VOL CIRCULAR: he fet un petit vídeo de la sèrie "circle" amb un vol circular al voltant del cim del Promer Molló :
