Via joan marc a la gorra frigia
Crec que la Gorra Frigia és una de les agulles de Montserrat que més vies la volten. N'he pujat per 10 llocs diferents i no crec que hagi fet la meitat de les vies.A la paret sud hi ha unes vies de baixa dificultat i prou ben protegides que són ideals per iniciar als excursionistes en vies de més d'un llarg. M'estic referint a l'Anna Guinovart, la GEDE - encara que sembla que han tret algun parabolt - que té l'honor de ser una via blava, una via que hi ha entre l'Anna Guinovart i la Joan Marc (que té els parabolts de color verd - potser algú em va dir que era la Pink floyd.Avui he fet la Joan Marc que té els parabolts de color groc. La veritat era que li tenia ganes doncs és una via fàcil ideal per portar a companys a escalar i iniciar-los en l'art de l'escalada.Hi ha molta estona que anem a 4 grapes però no trauria el mèrit d'aquesta via d'iniciació.Descripció de la via:1a tirada (II - III - 30 metres - 5 parabolts): La via comença a l'esquerra de l'Anna Guinovart, la Pink Floyd en un replà prou còmode on comencen les tres linies. De vegades hi ha cua a la Joan Marc - que sembla la preferida per ser la primera de les tres - quan les dues anteriors són d'una dificultat similar i podrien descongestionar la Joan Marc.La via tira clarament cap a l'esquerra per separar-se de les línies anteriors que generen algun problema amb tants parabolts que no saps mai quina és la línia correcta.2a tirada (III - 30 metres - 4 parabolts): Ara només es cosa de tirar amunt i anar buscant els parabolts. Observar que a la dreta hi ha una línia de vegetació, amb algun arbret, que separa les vies que pugen paral·leles. Pugem uns ressalts que donen ambient encara que els tres primers llargs són força assemblats, placa i amunt.3a tirada (III - 25 metres - 4 parabolts i una alzina): Continuem la mateixa tònica, amunt i anar seguint els parabolts que estan separats però generalment es van veient de parabolt a parabolt. Fet que ajuda la nostra progressió.4a tirada (III - III+ - 35 metres): Damunt nostre tenim un sostre, però no ens cal inquietar-nos doncs la via va girant cap a la dreta, vers una marcada bretxa on trobem una alzina que ens barra el pas. Fins a l'alzina anem caminant a quatre grapes però en arribar-hi a l'arbre hi ha un mur que es redreça. No té gaire dificultat (III+) però marca un to diferent. Vam posar un cordino en una branca i escalem posant els peus damunt del tronc de l'arbre i grimpem pel mur dret. Aviat torna a tombar la paret, i ara sense assegurances, anem pujant fins al tombant del cim on trobem la reunió final i anem a buscar la característica creu cimal i la visió del monestir al fons.Descens:Per excursionistes que debuten en el món de l'escalada potser no sigui la millor línia de ràpels per començar ja que hi ha un rapel força llarg i vertical per iniciar-se, per la qual cosa cal dur la practica de rapel ben apresa.A uns 10 metres a la dreta de la nostra reunió trobem la instal·lació de rápel d'uns 20 metres que ens duu a un petit coll on hi ha el segon ràpel de 50 metres que ens deixa a l'altre vessant del coll.Baixem seguint el mateix recorregut que a l'anada. Sense cap mena de dubte, seria millor davallar per la mateixa via, o línies paral·leles.Baixem la canal, amb cura del pas llis on de vegades hi ha cadenes o cordes, però també us podeu trobar que ho han tret tot (va ser el nostre cas). Quan està moll esdevé un baixador perillòs.Seguim el camí d'anada.Aproximació:Hi ha tres opcions per pujar a Gorros. Agafant el funicular de Sant Joan on ens queda a uns 10 minuts de la base de la paret. Pujant pel Pas del Francés i agafar el trencall cap a l'ermita de Sant Anna on cal posar-hi 45 min fins al funicular, o pujar pel camí de l'ermita de Sant Miquel on també cal comptar uns 45 min Una mica acaba sent una qüestió de gustos.Un cop situats al peu del Gorro Frigi agafem la canal que hi ha entre el Gorro Frigi i la Magdalena Superior. És una canal dreta i costeruda on hi ha una corda - que havien tret - per superar un tram força llis i...
