El Gat, via Homedes, sortida Barbé
17.09.19 Molt de temps ha passat des d’aquell llunyà 7 d’octubre de 1984 en que vaig pujar a la roca del Gat, al massís del Pedraforca, per la via Homedes amb sortida per la via Barbé... I d’aquell dia només en recordo la baixada... per què serà?El característic monòlit del Gat, al massís del PedraforcaAquesta és una via de prestigi de la cara nord del Pollegó Superior del Pedraforca, que salva un desnivell de més de 400 m i finalitza entre les orelles del característic monòlit del Gat. Fou oberta per en Francesc Homedes, Bernat Boixeda i Ramon Albareda l’any 1935, amb un final d’allò més tràgic: en assolir el punt més alt de la via enmig d’una forta tempesta, en Francesc Homedes fou expulsat del cim per un llamp i caigué al buit... El seu cos ja fa 84 anys que reposa al cementiri de Saldes.Ressenya de la via Homedes,amb sortida per la via BarbéNosaltres tenim la intenció de pujar per la via Homedes, però sortint per la via Barbé, la qual finalitza a la profunda bretxa que s’obre al cantó nord del Gat. Per això, després d’haver fet nit al refugi Lluís Estasen, sortim a punta d’alba pel costerut camí d’aproximació al peu de la via, senyalat amb fites i marques blanques. A mitja pujada, però, el camí està tan malmès pels aiguats que costa un xic de trobar-lo i, mentre el cerquem, jo faig una relliscada i me’n duc un fort cop al cap, però sense més conseqüències que un bon ensurt... comencem bé!Pujant pel costerut camíContinuem pujant, tot salvant alguns ressalts rocosos i deixant a la dreta la desviació a la via Estasen. Així arribem al peu de la via des d’on veiem alçar-se la grandiosa muralla calcària. La nostra via comença a la base d’una profunda escletxa i està senyalada amb un rètol i una fletxa blanca.Arribant al peu de la via Homedes,indicat amb un rètol de pinturaCom el peu de la via és un xic incòmode, ens calcem el material en una esplanada sota el cingle, i després ens traslladem fins a l’inici de la via amb molt de compte de no relliscar amb els nombrosos reguerots d’aigua que baixen pel pla inclinat de la base de la muralla.En Jaume ens espera al peu de la viaPrimers compassos de la viaEn Jaume, qui farà tota l’escalada de primer, comença la via entaforant-se a la profunda escletxa, al final de la qual, i sobre un esperó, munta la primera reunió. Nosaltres el seguim tant de pressa com podem, car no tenim tot el dia. Les primeres tirades de la via serpentegen entre una placa i una canal, amb algun ressalt important, i estan equipades amb pitons rovellats i parabolts esparsos, per això en Jaume hi posa tascons i friends a cor que vols.Superant l’esquerda inicialArribant a la primera reunióImportant ressalt a l’inici de la segona tiradaPujant entre la placa i la canalEstem a l’ombra però no fa gens de fred, i ens complau veure als nostres peus la vall de Gresolet inundada de sol. A la tercera tirada en Jaume dibuixa, entre petits diedres, una diagonal ascendent a la dreta fins al capdamunt d’un enlairat contrafort on hi ha la tercera reunió, guarnida amb una placa de record d’un jove malhaurat... aquestes coses sempre alegren l’ànim.La vall de GresoletSortint de la segona reunióContinuem l’ascensióArribant a la tercera reunióAra ens trobem tots tres sobre una petita cornisa penjada del buit i al peu del cèlebre “pas de la Z”. En Jaume, després de pregar-nos que de cap manera deixem caure les cordes, surt de la reunió i amb tots els estreps de que disposem.Superant el “pas de la Z”El “pas de la Z” puja per una placa llisa com un dimoni i amb una fissura de la que sobresurten els caps d’un parell de pitons, però ara el pas està defensat per dos parabolts i pel “clau del Jaume” (què malament que sóna això...), un pitó que ell mateix va clavar fa un milió d’anys i així poder sortir del pas amb més seguretat.Tercera reunió sobre una cornisaEl “clau del Jaume”Arribant a la quarta reunióLa quarta reunió està situada just en la vertical de la tercera i, a...
