Tímidament
Aresta Ribes-Vidal, V (390m) Roca Regina, Terradets.El rotllo d'homes, dones, nens i superherois no ens és d'aplicació; les feixes de l'una, l'aresta de l'altra o el pànic a la tercera ens deixen fora de qualsevol etiqueta. Tampoc ens afecten els ral·lis fast-and-furious-ensamblables-super-speed. Alliberats d'aquestes pressions, pel costadet i tímidament, enfilem la Regina.Entre l'aresta i la selva inevitable de la part baixa ens avança un equip de corredors en plena preparació per l'event de la velocitat. Creuem quatre paraules a les reunions que anem compartint i desapareixen deixant material com a excusa per retrobar-nos al cim.Els primers metres baixen molt ràpidament i el buit de l'esquerra contrasta amb els rovellons de la dreta. M'hi acosto (al buit, de rovellons no n'hi ha que encara és estiu i fot una calor de mil dimonis), flirtejant amb l'aire. Trobo un pont de roca, trec un tros de cordill i el passo pel foradet. Al acariciar-lo de nou decideix desenganxar-se de la paret i em quedo a primera fila de l'espectacle de veure un pa de quilo volant Regina avall, culló quin pati!Segurament el millor de la jornada amb permís dels preciosos últims metres d'aquell llarg d'allà dalt, on el flirteig amb el buit és indefugible. Llàstima que la resta de metres no se li assemblin, però deu ser el preu a pagar per haver pujat pel costadet i tímidament.
