Per la Senda del Duero amb bicicleta (V)
14.08.15 - 13a etapa: Vilvestre - Barca d’Alva (52 Km / +668 m)Ahir, abans d’anar a dormir, vam estar repassant la ruta al mapa i veient que el camí natural és poc, o gens, ciclable, vam decidir fer el primer tram de l’etapa per carretera. Així, quan encara és de nit i amb un fred que pela, sortim de Vilvestre en suau pujada cap a Saucelle on, en arribar, ens toquen els primers raigs de sol un xic coberts pels núvols baixos. Sense aturar-nos, però, sortim de Saucelle tot acostant-nos al caire de l’altiplà des d’on ens toca baixar cap al fons de la vall que el riu Huebra excava amb contundència. Malgrat que anem per carretera, a aquestes hores la solitud és absoluta.A mitja baixada passem a frec d’un edifici que havia estat una caseta de peons i que ara, diuen, és un refugi. Aquí recuperem els senyals del camí natural que a partir d’aquí també segueixen per la carretera. Abans d’arribar al fons de la vall, creuem el Regato de la Ribera que deu ser espectacular... quan baixa aigua! Després d’unes quantes corbes més ens situem a la riba dreta del riu Huebra, el punt més baix que aquí l’indiquen com “Puerto de la Molinera” i per on creuem el riu que baixa amb poquíssima aigua.Un cop a l’altra banda, ràpidament anem guanyant alçada fins arribar a un mirador sobre el Cachón de Camaces, un salt impressionant... quan baixa aigua! El mirador, que està adaptat, és ple de plafons informatius. Continuem la pujada, ara més suau, tot creuant el riu Camaces, afluent del Huebra, pel Puente del Ojo. Quan arribem de nou al capdamunt de l’altiplà, deixem l’asfalt per prendre una pista per la qual creuem una altra línia de tren abandonada: la de Boadilla a Barca d’Alva. Així entrem al poble d’Hinojosa de Duero on fem un “segon esmorçar” ben calentet... que fa molt de fred! Aquí també prenem la muntanya d’ànims que rebem a través dels whatsapp’s.Reprenem la marxa per una pista ampla, però això dura molt poc perquè el camí natural deixa la pista i s’endinsa per un corriol estret on afloren unes roques punxentes com llances al rest. Així arribem al fons d’un torrent eixut per on passem sota un preciós pont de ferro de la línia de tren abandonada de Boadilla a Barca d’Alva, tot pensant que si aquesta línia fos una via verda... els quilòmetres que ens hauriem estalviat!Sota un viaducte de l'antiga línia de FF.CC.Un cop a l’altra banda del torrent, toca pujar per un camí carreter tan costerut i pedregós que hem de seguir anant a peu fins assolir de nou l’altiplà on, ja rodant per una pista, arribem a La Fregeneda, el darrer poble de la Senda del Duero; i com que són quasi les dues del migdia aprofitem a fer un breu dinar abans d’emprendre el fort descens cap a la frontera.Arribant a La FregenedaUn altre dels viaductes de l'antiga línia de FF.CC.Per la carretera de baixada ens anem apropant al curs del riu Águeda, fronterer amb Portugal, tot veient molts ponts i túnels de la línia fèrria abandonada, coneguda com “Línea del Duero”, que anava de La Fuente de San Esteban (Boadilla) fins a Pocinho. L’any 1985 va deixar de funcionar el tram espanyol fins a la frontera i poc després, l’any 1988, ho va fer el tram portuguès. Actualment aquesta línia només fa el servei entre Pocinho i Ermesinde, a tocar de Porto. Sembla ser, però, que darrerament han sorgit diversos moviments interessats a reobrir aquest tram fronterer i que molta gent ja fa a peu amb evident risc pel mal estat dels ponts.Moll fluvial de Vega de TerrónAixí arribem al moll fluvial de Vega de Terrón, situat a l’aiguabarreig del riu Águeda amb el Duero i on, en aquell moment, hi estava atracant un dels molts creuers turístics que remunten el riu. Ens quedem una estona observant les maniobres i després anem a fer-nos les tradicionals fotos al darrer pal indicador de la Senda del Duero; però aquest no és cap indicador especial de final de ruta sinó que resulta ser un pal com qualsevol altre... quina decepció! Aquest any no ens quedarem a les portes de Portugal...
