DIMECRES, 30 D’OCTUBREA principis de setmana encara estic “tocat” del genoll però ja veig que segurament ha estat una sobre carga perquè la cosa va millorant poc a poc. Per axó el dimarts començo a moure el tema de sortir el dimecres, amb el condicionant que vull fer una cosa suau per no castigar-me gaire, però aquesta vegada no hi ha quòrum i ningú respon a la crida, caldrà cercar altres opcions.Per sort la colla de “manresans”, son constants i sempre surten , demano per afegir-me i quedem en trobar-nos a Collbató.La seva proposta és ideal per a les meves necessitats actuals, van a la Codolosa per fer unes vies desconegudes que hi ha a la dreta, dins el torrent de Santa Magdalena.Finalment ens trobem vuit companys, o sigui que caldrà fer grups per no passar-nos el mati esperant.Per sort a la zona que anem hi ha tres vies que ens permeten repartir-nos. Fem dues cordades de tres i una de dos . En aquesta quedem en Ramon i jo.La primera via que fem, te dues tirades una de trenta metres i una segona de quinze .La primera tirada és bonica amb una dificultat de cinquè grau i equipada com esportiva i amb bona roca, és agradable de fer.La segona ja no presenta tan bona roca i cal vigilar però al ser curta i molt equipada no hi ha problema.La segona via, teòricament va directa a la segona reunió de l’anterior via, però com tenim als companys fent-la ens quedem en la primera reunió.Aquesta segona via és més fina i amb preses arrodonides i per si fos poc, hi ha molta terra al itinerari, l’hem trobat un xic més difícil que l’anterior.Mentre els companys segueixen barallant-se amb la nostra primera via , nosaltres anem al sector on hi ha la resta de companys per fer una via de tres llargs.Un primer llarg de vint metres que supera un parell de contraforts amb una dificultat de quart grau.Un segon, d’uns quinze metres que puja per un espero i un tercer, un xic més llarg i més potent que ens deixa dalt de la via.Aquesta via amb un rapel de seixanta metres tornem a estar a peu de via.Referent al nom de les vies, hem esbrinat que les dues primeres es diuen “t’estimo” i “je t’aime” i la tercera "Laietana 18 d'octubre" hi ha una estelada petita enganxada al principi de via.A les tretze hores ja hem fet però encara queda lo millor, ells havien quedat en anar a fer una paella en acabar l’escalada i m’han convidat.No hi ha millor forma d’acabar una jornada d’escalada. Moltes gracies companys !!!!J. ESTRUCH
