Ascensió als Torreneules
El Torreneules és un dels cims més clàssics de Núria, ja que domina des de l'altura la Vall del Fresser i és molt visible des de tota la Vall de Ribes. Aquest cim té una història curiosa perquè fins fa relativament poc, a finals dels anys 70, tenia el nom canviat. Els dos cims principals d'aquesta zona rebien els noms de Torreneules i Torreneules Petit però en els mapes actuals aquests cims s'anomenen, respectivament, Cim de la Coma del Clot i Torreneules. Això vol dir que el Torreneules Petit ha assolit la majoria d'edat perdent l'adjectiu que el minimitzava.
Hem agafat el primer cremallera de Núria i hem iniciat l'excursió pujant pel camí de l'alberg del Pic de l'Àliga. Hem passat de llarg l'alberg, que estava tancat, i hem seguit pel camí de la Jassa del Clot que passa el Torrent de Fontnegra i s'enfila per l'altra banda fins arribar al Coll de Torreneules. Es un coll molt marcat entre el Cim de la Coma del Clot i el Torreneules, que dóna entrada a la Vall de Coma de Vaca.
Des del coll hem seguit una marcada cresta, dreta però sense cap dificultat, que ens ha portat al cim del Torreneules (2.711 m), el cim més destacat d'aquesta zona, tot i que no és el més alt. Des del cim tenim un bon panorama sobre el Pirineu Oriental, des del Puigmal fins al Canigó. Hem fet volar el dron per prendre unes imatges i hem fet una panoràmica circular:
Hem tornat a baixar al Coll de Torreneules iniciant l'ascensió per la vessant oposada, en direcció al Cim de la Coma del Clot. És un llom ben pendent i només hi ha algunes traces de camí, però tampoc té dificultat i en pocs minuts hem arribat al segon cim de la jornada, el Cim de la Coma del Clot (2.726 m), un cim al que vaig pujar 46 anys enrere quan encara s'anomenava Torreneules Gran. Hem fet una panoràmica circular:
Hem seguit la nostra caminada carenant en direcció al tercer cim de la jornada. Hem baixat al Collet de Fontnegra, un coll poc marcat però amb una congesta allargada que ens ha permès trepitjar una mica de neu, una sensació gairebé oblidada a causa del virus que ens va estroncar la darrera temporada d'esquí de muntanya. Una curta pujada ens ha portat al Pic de Fontnegra (2.722 m), que forma part de l'Olla de Núria i ens ha ofert, a més de la panoràmica general del Pirineu Oriental, una visió directa de la Vall de Núria. Hem fet la tercera panoràmica circular:
Des d'aquí ja hem agafat la carena de l'Olla de Núria que baixa en direcció a l'alberg. En aquest tram ja hi ha un bon camí que va resseguint la carena a certa distància evitant algunes petites sifonades. Més endavant hem deixat el camí principal per acostar-nos al darrer cim de la jornada, el Pic de l'Àliga (2.428 m). És un cim de poca prominència; de fet és només un bony de la llarga carena però per la cara que dóna a l'alberg té un vessant dret que li dóna aspecte de muntanya important. Ens hem aturat a menjar l'entrepà i hem fet la darrera panoràmica circular:
Des del Pic de l'Àguila hi ha un camí molt definit, amb marques de pintura rosa, que baixa fins a l'alberg. Allà hi ha l'estació superior del telefèric i, sense pensar-ho, hem agafat aquest transport per baixar directament al Santuari de Núria, arribant just a temps d'agafar el cremallera de les 3 de la tarda, iniciant el retorn a casa.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog.
ÀLBUM DE FOTOS - TRACKENTRADES RELACIONADES:
Canals de Núria
i Fresser, 2019 Camí dels
Enginyers 2004 Torreneules
1976
PARTICIPANTS:
Joan G. - J. RafelMAPA:
PANORÀMIQUES:
Torreneules:
Coma del Clot:
Fontnegra:
VOLS CIRCULARS:
