Ascensió al Pimené (2.801 m)
El Pimené té la fama de ser un dels cims més panoràmics dels Pirineus. Malgrat que la seva altitud no és molt gran, la seva situació, elevat sobre la població de Gavarnie al davant del Massís del Monte Perdido, li dona unes vistes excepcionals.
L'ascensió al Pimené és fàcil, ja que hi ha un bon camí que porta fins al cim, però el desnivell és considerable. Hi ha un refugi a mig camí que permet fraccionar l'ascensió fent-la més fàcil però nosaltres, tenint en compte les dificultats derivades de la pandèmia del coronavirus, hem optat per fer l'ascensió d'una tirada des de Gavarnie.
Ahir a la tarda vam arribar a aquesta població després d'un llarg viatge. Hem dormit a un hotel i de bon matí hem iniciat l'ascensió. Hem pujat pel camí que recorre la vall en direcció al Mur de la Cascada fins que hem deixat el camí principal per pujar a l'esquerra amb fort pendent. El camí puja pel bosc guanyant alçada amb diverses llaçades fins que surt del bosc al davant de la cara nord dels Pics d'Astazú. La visió era espectacular sobre aquests cims, que vam visitar recentment, amb el clàssic Couloir Swan ben marcat entre les parets dels dos cims.
Ben aviat hem vist el refugi, encara molt amunt, però quatre llaçades més ens han portat fins a la porta del Refugi d'Espuguettes (2.030 m). No ens hi hem aturat sinó que hem seguit amunt pel camí que segueix fent ziga-zagues guanyant alçada pels prats. Després de superar un bon desnivell hem arribat a la carena, un llarg llom que porta al Pimené. El camí ressegueix la carena, amb el cim ja a la vista. Des d'aquest punt el panorama ja era espectacular, amb el Vignemale, el Néouvielle i el Monte Perdido com a punts més destacats.
Quan estàvem a mitja cresta hem tingut una petita sorpresa: al darrere nostre venien quatre persones. Com que anaven més depressa ens hem aturat per deixar-los passar i aleshores hem reconegut en Franc i la Susana, dos amics nostres de molts anys que anaven amb dos amics més. Hem saludat els companys i hem pujat junts els darrers metres per la cresta. Hem passat pel cim del Petit Pimené (2.667 m), un cim molt poc destacat, i hem superat els darrers metres de l'ascensió al Pimené, on hi ha les úniques petites dificultats, una curta cresta, fàcil però amb estimball, i hem arribat al cim del Pimené (2.801 m).
Les ressenyes que havíem llegit no s'equivocaven: el panorama del Pimené és extraordinari en totes direccions, des de la Collarada fins al Midi de Bigorre. Hem fet volar el dron i hem fet una panoràmica circular:
Després d'una bona estona gaudint del panorama, hem iniciat el retorn pel mateix camí. En poca estona hem arribat al refugi i ens hem aturat a menjar una mica. Després de gaudir d'una omelette de jambon, hem completat la baixada fins a Gavarnie per iniciar el llarguíssim retorn a casa passant pel Tourmalet i pel túnel de Bielsa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors escenes d'aquesta gran ascensió panoràmica:
ÀLBUM DE FOTOS - TRACKENTRADES RELACIONADES:
Ascensió als
Astazús, 2020 Ascensió al
Tallón, 1989 Pics de la Cascada
i Marboré, 1985
PARTICIPANTS:
Magda - J. RafelDESNIVELL: +1.450 m
RECORREGUT: 16 km
HORARI: 8h (comptant aturades)
MAPA:
BIBLIOGRAFIA:
Pirineos, 100 cumbres, de Jordi Longàs (Ed. Desnivel)
Cumbres fáciles para todo el mundo, (Ed. SUA)
VOL CIRCULAR:
PANORÀMIQUES:
