Serra de Sant Honorat, via Retiro Espiritual
3.09.20 Ja fa un any que no rondem per les moles de Sant Honorat ja que, per causa de la Covid, hem fallat a la nostra cita primaveral amb el massís, i ja toca tornar a tocar aquella roca tan especial... Recordo que quan estàvem pujant l’agulla dels Tres Ponts per la via Aresta Idil·lica, en Pau no li treia l’ull a les parets que teniem a la nostra dreta... i buscant, buscant troba que per allà puja una via prou “assequible”. Es tracta de la Retiro Espiritual, relaxant nom per un recorregut obert l’any 2005 per José Maria Suñer i l’Antonio Garcia Picazo. Jo aviat m’apunto. Les parets de Mu vistes des de la Roca del Corb,amb el recorregut de la via Retiro EspiritualRessenya de la via Retiro Espiritual(extreta de Desventurasymilagros.blogspot.com)Però quan em miro amb deteniment una de les ressenyes que corren per internet, els ulls se me’n van cap a l’inici del segon llarg: A2! Això significa un desplom important, i jo encara és l’hora que n’he de superar algun amb èxit! En Pau em tranquilitza, dient que només són dos passos i que em deixarà de tot perquè no tingui cap problema. Amb aquesta promesa, ben aviat fem cap a Oliana, Peramola i enfilem la pista cap a can Torrent, on deixem el cotxe al mateix lloc que quan vam anar a l’agulla dels Tres Ponts. Ens vestim “de romans” i iniciem la llarga aproximació cap al peu de la via. Pel camí ens adonem que han posat alguns indicadors nous. Arribem a coll de MuDes del coll de Mu, toca planejar sota les parets per l’espectacular i penjat corriol. Després de passar sota l’agulla dels Tres Ponts, arribem al fons d’un profund barranc. Aquí deixem el camí i ens endinsem uns metres pel barranc amunt fins a una esplanadeta des de la qual veiem, allà a dalt de tot, el primer parabolt de la via. Des de la base de l’agulla dels Tres Pontsens encarem al mur que hem d’escalarEls primers compassos de la viaAssegurant des del peu de la viaEn Pau inicia la via tot progressant per una placa força dreta i ombrívola que fa una mica d’angúnia. Jo el segueixo i, al capdamunt d’aquest tram vertical, trobo que la placa s’ajeu i l’entorn s’il·lumina gràcies al reflex del sol sobre l’agulla dels Tres Ponts. Sense cap problema arribo a la primera reunió situada al peu del fort desplom... Aquí comença la via de debó. Primera reunió sota una panxaAmb penes i treballs, en Pau, penjat del buit, va progressant pel desplom, mentre jo observo els seus moviments, escolto amb atenció tota mena de consells i veig que, en el pas més llarg, em deixa una Daisy amb moltes anelles. Un cop superada la panxa, en Pau desapareix de la meva vista. Superant el desplomQuan em toca a mi, la feina és meva per enfilar-me al primer graó de l’estrep i mantenir-hi l’equilibri, però aquest cop vaig armada amb un ganxo, la “tramposa” i el T-Bloc que poso en una de les cordes i del qual m’agafo per posar-me ben dreta i així arribar a la Daisy que m’està esperant. Un cop em penjo de la Daisy...ai làs... ja no arribo a tocar la paret i començo a donar voltes sobre mi mateixa... ja comencem! Tanmateix com aquest cop no tinc un pati impressionant sota meu, em puc tranquilitzar i sortir del desplom amb certa dignitat i, encara que només eren dos o tres passos, a mi m’han semblat cinquanta. Després del desplom, progresso per una placa ajaguda cap al peu d’un altre fort ressalt que també he de superar amb els estreps... però quina diferència! Així arribo a la segona reunió més contenta que un quatre. La segona reunióPer a fer la tercera tirada, la més “fàcil” de la via, en Pau surt flanquejant cap a l’esquerra tot creuant sota la canal que separa el Sentinella dels Tres Ponts de la Paret de Mu, i continua pujant enmig d’un mar de còdols fins a un llavi on es troba la tercera reunió a tocar d’aquesta canal.Inici de la tercera tiradaAssegurant des de la segona reunió,amb l'ombra del Sentinella al darreraProgressant per la placa del tercer llargAquesta tirada, que alguns qualifiquen...
