30-09-2020 Solsonès Vilamala Via : Arantxa al País dels Sons Trobats Un altre dia clar i assolellat amb un clima de Tardor agradable, esmorzem a sant Llorenç de Morunys en una agradable i amplia terrassa i com sempre el temps passa rapit, avui lo bo es que em aconseguit que el Raimon “parli”, ens havia semblat que era mut, però NO, Si que xerra i a mes sap de lo que xerra.... perfecte !!!. L'Esteve al L - 1Enfilem la carretera i trobem la corba que marca el lloc on deixar el cotxe, en el record un camí carreter còmode fins trobar un camí emboscat i arribar a peu de via ........ i un “ be negre amb potes roses”, no se si ant canviat el camí o Jo estic mes fet pols, la veritat es que he trobat el camí carreter esta ple de còdols que es belluguen, els peus es torcen i el genolls grinyolen, el camí emboscat es un trenca cames que deixant els genolls cantant el “Virolai” i la canal que puja a peu de les vies es una cursa de obstacles que em fan perdre el alè a cada dos passes.El Martí al L - 2 En fi es el camí que ha canviat o soc Jo que estic fet “caldo”, tinc que fer una intensa retrospecció i reconèixer que cada dia estic i pitjor i que no cuido com es degut el meu “meravellós” cos i es que un es tan feble ... !!!!!L - 3 Em passat la via “Almalivons” que en el seu dia van fer, ara toca remuntar un xic mes i arribem al peu de les dues vies de aquesta contrada “Mussol Gris” i “Arantxa al País dels Sons Trobats”, no sabem encara quina escollir, segons les ressenyes començant al mateix lloc i a partir de la segona xapa es separant, anem quatre i fem dues cordades, aquest cop l’Esteve es llança com un Isard, àgil i ferotge deixant al Martí amb un pam de nas, i comença el llarg, arribat a la segona xapa, no veu cap mes cap a munt i a la dreta veu la tercera de la via que acabarem fen, cap allà que es va. L - 4 La via esta be, encara que per el nostre gust les assegurances gaudeixen de molt, molt d’aire i a sobre son de difícil localització, ja que queden camuflades, la graduació crec que compte amb aquesta variable, però no es lo que mes ens agrada, et fa estar un xic insegur de per on va la via, mes tenint en compte que no segueix cap característica de relleu, com podria ser una fissura, un espero o una canal o qualsevol altre característica geogràfica, es una placa anodina.L - 4 El darrer llarg que es el mes dret i difícil esta ben assegurat però he de dir que nosaltres em fet quatre passos d estrep amb antena, no se arriba de xapa a xapa, quant et penses que se ha acabat et ve un “rostoll” de grimpada de IIº que es fa eterna. Aproximació : Amb Cotxe Sortint de Sant Llorenç de Morunys, agafar la carretera que va a Coll de Jou “L4241” i Solsona, També es pot vindre directe de Solsona per la mateixa carretera “L4241” de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, una corba molt tancada al quilòmetre 21,5 te un molt ampli espai per aparcar en el costat de la vall. A Peu Agafem una pista a la nostre esquerra, passem una ziga zaga dreta ( te una drecera) al seu peu trobem un petit replà, per aquests punt i a la nostre dreta veurem un marcat “morrot” em de anar en direcció a ell, al principi per terreny irregular, fites i alguna senyal groga, atenció restes de alguna marca groga que baixa recte... NO es per aquí. El nostre camí es un marcat flanqueig a la nostre dreta, un cop donada la volta al peu del “morrot” ja trobarem un camí al principi poc marcat per el llom que baixa, després el camí es va fent mes marcat, seguim un bon tros passem un petit monticle per la seva esquerra i després trobarem un mol marcat camí que gira 100º cap a la nostre dreta internant-se al bosc el seguim sense problemes, ara ja es mol marcat, fins el fons a on arribem a un primer torrent sec (si no plou). Fins aquí em seguit unes marques verdes – blanques i mes esporàdicament alguna...
