Pilar marx (sector bestioles)
DIJOUS, 10 DE DESEMBRE Dijous desprès del pont tenim ganes de sortir tot i que les previsions del temps no son gaire bones. Tothom va sortir dimecres per aprofitar una finestra de bon temps i per avui, el temps ja no és tan segur. Finalment sortim l’Isabel i jo, sense tenir clar on anar. Primera parada al Bruc per acabar de decidir davant d’un cafè i aleshores va sortir la proposta. Anar a conèixer una zona nova a l’Alt Urgell. Uns companys van anar-hi i tot i fer avinent algun problema de la via (bruta, trams trencats,.....) no la deixaven malament del tot. Es tracta d’una paret de conglomerat situada just a sota i a la dreta del Roc de les Dues, es un sector anomenat “bestioles” que encara esta tendre. Com que es una zona d’aproximació rapida i recorregut curt, primer fem una aturada per esmorzar a Ca la Marisol d’ Oliana i despres , una vegada satisfets anem a la recerca de la paret. Primer ens la passem de llarg i superem els dos quilometres del creuament de Peramola i desprès de girar ens aturem en un mirador que ens ofereix una panoràmica de tota la serra i veiem clarament la paret. Nosaltres com el Manel i l’Ita, també ens decidim per provar la via més llaminera del sector, el “Pilar Marx”. L’aproximació amb la descripció que corre per les xarxes, cap problema, curta i suau. La primera tirada, comença amb un pas estrany per entrar a la paret i un primer parabolt a uns cinc metres del terra, (abans hem posat un alien vermell en un forat). Superat el primer parabolt cal progresar per un díedre que a cada metre que puges presenta pitjor roca fins entrar a la reunió on cal levitar. La segona tirada , una placa amb roca molt més bona del que sembla i ben assegurada, cal dir que a part de les crostetes que hi ha, el conglomerat presenta una adherència molt bona, (crec que és la millor tirada de la via). La tercera tirada comença amb un flanqueig a la dreta, nosaltres hem posat un camalot en una fissura cridanera a pocs metres de la reunió, però al provar la seva consistència hem trencat la pedra i no l’hem perdut perquè encara el teníem a la ma. Desprès anant en compte hem arribat al primer parabolt que no esta gaire lluny. Un tram vertical amb presa dolenta ens deixa en un petit mur de roca bona que cal superar per la dreta per arribar a un petit replà. El tram següent és puc crocant i desprès rampa fins la reunió . La quarta tirada cal sortir a la dreta per salvar un bony descompost i enfilar una placa de bona roca amb un tram vertical assegurat per un parabolt. Superat aquest tram ja no hem trobat res més en tota la via. De fet aquesta tirada l’hem fet a 60 metres i reunió en un arbre, (nosaltres hem anat amb tendència a l’esquerra com si anéssim a cercar l’esperó. La darrera tirada , primer caminant fins veure una placa tombada però neta d’arbres i al final la instal·lació dels ràpels. Hem fet quatre ràpels fins el terra. La veritat que es una zona que ens ha deixat un regust agre dolç, roca a controlar, que suposem millorarà amb el pas de cordades, però amb una temperatura ideal per escalar-hi al hivern i sense gens de vent J. ESTRUCH
