Ascensió al Pic d'Ardiden (2.988 m)

En el segon dia de la nostra estada al Pirineu Francès hem pogut gaudir d'una gran jornada de muntanya. Avui el dia era clar i asolellat i l'ascensió proposada era un cim de categoria: l'Ardiden. Aquest pic és un dels característics cims marginats. Només li falten 12 metres per superar els 3.000 metres i això fa que no sigui tan popular com ho seria si superés aquesta cota. És un cim solitari i el seu accés, tot i no ser difícil, té un desnivell considerable de més de 1.600 metres. Hi ha un refugi del CAF, el Refugi Rusell, que permet fraccionar l'ascensió però nosaltres l'hem fet en un sol dia.El punt de partida és La Fruitière, una mena de gîte d'ètape situada a la vall de Lutour. Des d'aquest punt hem iniciat el nostre recorregut per l'ample camí que recorre la vall en direcció al refugi d'Estom, situat al costat del llac del mateix nom. Després de pujar una estona per la vall, hem deixat el camí principal per agafar un corriol que s'enfila fent llaçades pel bosc. El camí està molt ben traçat i guanya alçada ràpidament, de manera que en poc temps hem arribat al refugi Russell, situat en un indret singular des d'on es veia ja la cara nord del Vignemale. El refugi, tot i ser lliure, està força ben equipat i té una font al costat.Després d'una breu aturada al costat del refugi, hem seguit el nostre recorregut pel camí que porta al Col de Culaus. Aviat hem deixat aquest camí per tirar amunt seguint algunes fites per una zona de blocs i després per un corriol. Una forta pujada ens ha portat fins a Portau des Agudes, una bretxa oberta a la cresta sudoest de l'Ardiden. El camí travessa la bretxa i puja per l'altra banda seguint aquesta cresta però evitant la zona més rocosa.El tram final és ben dret i en alguns punts hem de grimpar pels grans blocs de roca, però sense cap dificultat especial. Finalment hem arribat al cim de l'Ardiden (2.988 m), format per un amuntegament de grans blocs. El panorama que ofereix l'Ardiden és extraordinari, des del Néouvielle fins al Balaitús i avui, en un dia molt clar, hem pogut gaudir plenament d'aquestes grans vistes. Només un núvol enganxat al Vignemale ens ha privat de veure bé la cara nord d'aquest massís que havíem vist durant bona part de la pujada.Hem estat una bona estona al cim, menjant una mica, contemplant el panorama i fent volar el dron. També hem fet una panoràmica circular:Després hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada, en direcció a La Fruitière. Hem fet una petita aturada quan hem arribat al fons de la Vall de Lutour per descansar al costat del riu, on algú s'ha refrescat mullant-se els peus.I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.  ÀLBUM   DE   FOTOS  -  TRACKENTRADES RELACIONADES: Ascensió al'Arbizon, 2018 PuntaSuelza, 2016 Ascensió alPalas, 2009 VOL CIRCULAR: PANORÀMIQUES:   PARTICIPANTS:  Joan C. -  Luis - Merche - Sonia - J. Rafel

CABO DE GATA: Ascensió al Cerro de los Frailes.

El Cerro de los Frailes (o el Fraile, com també l'he trobat) és un modest turó que té la particularitat de ser el punt més enlairat del Cabo de Gata i crec que bé val...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Ascensió al puig de ses Covasses

Vistes des del cimEl març de 2017 realitzem aquesta mateixa ruta amb el grup excursionista de Pòrtol, avui la repetim amb els companys dels “dimecres”. La torno a publicar...

Eslovenia (7): ascensió al mangart

La darrera descoberta dels Alps Julians serà el mont Mangart que és el tercer cim més alt d'Eslovenia. Es tracta d'un recorregut molt interessant però també un cim molt...

Eslovenia (4): ascensió al jalovec

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de...

Quatre mils de l'atlas (4): ascensió akioud

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras, no és turística. Què vol dir això, doncs que no trobareu un sender...

Corcega (i 10): ascensió al capu di u vittalu

Al fons el Capu d'OrtuLa muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més...

Corcega (9): ascensió al capu rossu

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica...

Corcega (8): ascensió al capu d'ortu

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo...

150 anys de la primera ascensió al Cerví

 El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de...

Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica

A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les...