Ascensió al Pic de Viscos (2.141 m)

Després de la gran ascensió d'ahir a l'Ardiden, avui el dia es presentava gris i plujós. Les previsions no eren gens bones, de manera que hem activat novament el pla B canviant l'ascensió que teníem prevista per una més curta, apta per fer en un dia de temps variable amb boira i possible pluja.El Pic de Viscos és un clàssic sense massa dificultat però molt popular. La seva situació al final de la carena que baixa de l'Ardiden i la seva forma piramidal li donen un caràcter propi. La seva silueta és visible des de molts punts de les valls de Cauterets i Gavarnie i fins i tot des de Lourdes.Com que el temps era inestable, el pla previst era pujar un cim inferior, el Tuc des Arribans, i completar l'activitat amb l'ascensió al Viscos si el temps acompanyava.Hem arribat al pàrquing de Bédéret, a l'estació d'esquí de Luz-Ardiden. La boira era molt espessa i tot estava remullat per la pluja que havia caigut durant la nit. Tot i la climatologia adversa, hem iniciat el nostre camí per una pista pujant en direcció al Col de Riou (1.949 m). Quan hem arribat al coll la boira s'ha obert uns instants donant-nos una mica d'esperança en l'èxit de la sortida i oferint-nos una gran visió del massís del Néouvielle.Des del coll el camí, senyalitzat amb marques de pintura groga, voreja la carena deixant de banda els petits cims, poc prominents, de la carena. Després hem deixat el camí principal per pujar al cim principal d'aquesta carena, el Tuc des Arribans (2.088 m). La boira s'havia tornat a tancar i des del cim no hem pogut veure gairebé res. Únicament, en un moment determinat, hem pogut veure a través d'una finestra de la boira la silueta piramidal del Viscos amb la gran creu de ferro en el seu cim.Confiant en la sort, hem seguit endavant baixat novament al camí per seguir en direcció al Viscos. La carena, que fins aquí estava formada per suaus lloms, s'ha transformat en una cresta rocosa. El camí puja i baixa seguint la carena evitant els passos rocosos fins arribar al coll al peu del Viscos. És un tram pintoresc, que amb la boira i la grisor del cel era realment impressionant.Finalment hem iniciat el tram final de l'ascensió per un corriol amb forta pujada però sense especial dificultat que ens ha portat al cim del Viscos (2.141 m). La boira s'havia obert i finalment hem pogut veure el gran panorama d'aquest cim. Hem fet volar el dron i  hem fet una panoràmica circular:Després d'uns minuts de descans en el cim hem baixat pel mateix camí fins al coll. Des d'aquí podríem haver tornat per on havíem vingut però hem preferit tornar per un camí alternatiu perquè l'itinerari fos circular i per evitar tornar a passar pel tram complicat del camí entre el Tuc des Arribans i el coll.Hem agafat un camí senyalitzat amb marques de pintura groga que baixa per una canal ben dreta fent ziga-zages fins a prop de la cabana de Boussu, on hem agafat un camí que voreja tota la muntanya planejant fins a la cabana de Conques on hem agafat una pista que ens ha portat directament fins al punt de partida en el pàrquing de BédéretDesprés hem deixat enrere Cauterets, on hem estat instal·lats tres dies, per desplaçar-nos a Gourette, on passarem tres dies més fent activitats de muntanya en aquella zona del Pirineu Francès. ÀLBUM   DE   FOTOS  -  TRACKENTRADES RELACIONADES: GR10: OulettesGavarnie, 2006 GR10: CauteretsOulettes, 2006 GR10: EstaingCauterets, 2005 VOL CIRCULAR: PANORÀMIQUES:   PARTICIPANTS:  Joan C. -  Luis - Merche - Sonia - J. Rafel

CABO DE GATA: Ascensió al Cerro de los Frailes.

El Cerro de los Frailes (o el Fraile, com també l'he trobat) és un modest turó que té la particularitat de ser el punt més enlairat del Cabo de Gata i crec que bé val...

54ª ascensió a l'Aneto (3404 mts.).

Itinerari marcat amb el rellotge Suunto Traverse.Quan vàrem sortir fa un parell de setmanes amb la Teresa i el David al Pic de la Mine, vam quedar de sortir aquesta setmana a...

Ascensió al puig de ses Covasses

Vistes des del cimEl març de 2017 realitzem aquesta mateixa ruta amb el grup excursionista de Pòrtol, avui la repetim amb els companys dels “dimecres”. La torno a publicar...

Pla de Llet (2.141 m.)

var Latitud_sortida = 42.379943; var Longitud_sortida = 1.667166; var Mapa_defecte = 'ICC'; var doc_track =...

Eslovenia (7): ascensió al mangart

La darrera descoberta dels Alps Julians serà el mont Mangart que és el tercer cim més alt d'Eslovenia. Es tracta d'un recorregut molt interessant però també un cim molt...

Eslovenia (4): ascensió al jalovec

Diuen que el Jalovec és la muntanya més bella d'Eslovènia. No tinc prou coneixement per poder opinar, però si que va ser una muntanya que ens va impressionar. Bona part de...

Quatre mils de l'atlas (4): ascensió akioud

Comencem dient que l'ascensió a l'Akioud, a diferència de la del Toubkal i el Timesguida i el Ras, no és turística. Què vol dir això, doncs que no trobareu un sender...

Corcega (i 10): ascensió al capu di u vittalu

Al fons el Capu d'OrtuLa muntanya del Capu di U Vittalu la vaig veure quan pujava al Capu d'Ortu i no em sap greu dir que em vaig quedar enamorat. Vaig pensar que preferia més...

Corcega (9): ascensió al capu rossu

El Capu Rossu és una muntanya que s'alça damunt del mar. És un pinacle que per la seva cara nord cau en picat sobre la Mediterrània. Ens ofereix una meravellosa panoràmica...

Corcega (8): ascensió al capu d'ortu

He llegit per internet que el Capu d'Ortu ofereix, malgrat la seva modesta alçària, una panoràmica excepcional vers la bahia de Porto i la mar. La proposta la trobo...

150 anys de la primera ascensió al Cerví

 El 14 de juliol de 1865 un grup liderat pel britànic Edward Whymper i format pels també britànics Francis Douglas, Charles Hudson i Robert Douglas Hadow, el guia de...

Gran Pic del Pessó, una ascensió clàssica

A principis de Juliol el Pirineu està exultant, una verdor intensa i un munt de floretes multicolors, cims altius junt amb el cel blau intens, estanys cristal·lins i les...