Pel Camí del Tajo amb bicicleta (II)
4.08.14 - 3a etapa: Peralejos de las Truchas - Zaorejas (54 Km / +881m)Després d’estar ahir més de 12 hores trescant per aquests mons de Déu, necessitàvem un bon descans; així és que a les 8 del matí baixem al bar de l’hotel a esmorzar i, en acabar, quan anem a buscar les bicicletes… la meva té la roda del darrera punxada!, segurament degut a la presència del tríbol (Tribulus terrestris), una petita planta reptant, amb unes llavors com xinxetes i que ja vam tenir el “plaer” de conèixer l’any passat durant el camí de l’Ebre.Solucionem ràpidament el problema amb un spray anti-punxades i comencem aquesta etapa… a les 9:15 del matí!, tot anant per la carretera que baixa a buscar el riu Tajo sota la Muela de Utiel. Un cop retrobat el curs del riu, ens endinsem a la gorja flanquejada per altes cingleres.Per aquesta carretera arribem al Puente del Martinete, lloc on abandonem l’asfalt per a prendre una còmoda pista en direcció a la Laguna de la Taravilla. En entrar a la pista vull canviar el plat mitjà de la bicicleta pel plat petit, més adeqüat per aquests terrenys; però en fer-ho sento un cruixit esfereïdor i, acte seguit, em cau la cadena… res greu; m’aturo a col·locar bé la cadena al plat petit, i segueixo com si no hagués passat res.Per aquesta pista, amb algunes pujades dures, anem a frec del riu Tajo tot escoltant la remor alegre de les seves cristal·lines aigües. Així arribem a un mirador sobre el Estrecho de los Horcajos, des del qual tot són “ohhh” i “ahhh” i les càmeres treuen fum. De moment aquesta etapa està éssent un veritable gaudi pels sentits.Aquesta pista finalitza el seu recorregut a la Laguna de la Taravilla, un estany d’origen kàrstic on està permès el bany, però com que és molt aviat encara no hi ha ningú. Deixem de banda la variant que va cap al Salto de Poveda on hi havia hagut una petita central hidroelèctrica, i prenem la variant que va a creuar el riu per un pont penjant, el qual ens regala meravelloses vistes del riu transparent on dóna ganes de banyar-se.Un cop a l’altra riba anem una estona per un camí molt estret que ens porta fins a un conjunt d’edificacions conegudes com les Casas del Salto, on aprofitem per omplir els bidons car comença a fer calor i molta xafogor i els tàvecs ens ataquen de valent. A partir d’aquí anem per una còmoda pista on trobem alguns plafons que ens informen sobre la feina dels “gancheros” (l’equivalent dels nostres raiers), homes durs que es dedicaven a baixar troncs d’arbres aprofitant el corrent del Tajo. En ells es va inspirar José Luís Sampedro per escriure la novel·la El río que nos lleva.El mot “ganchero” prové de l’eina que util·litzaven: un pal llarg de fusta acabat en una punta de ferro que incorporava un ganxo per allunyar o apropar els troncs, segons convingués per tal de mantenir l’ordre dins el conjunt de troncs o “maderada”.Com anem per una pista excel·lent i en lleugera baixada, vull canviar el plat petit pel mitjà… però no puc! Ja ens ho mirarem més tard. Així arribem al Puente de Poveda des d’on anem uns metres per la carretera que puja al poble de Poveda de la Sierra, després prenem una pista tot observant com damunt nostre s’aixequen les agulles anomenades Picones de San Pedro, sota les quals es troba el bonic pont de Peñalén.Pont de Peñalén i Picones de San PedroAl capdamunt d’una pujada, dos xicots de Madrid que estan fent una ruta circular per l’Alto Tajo ens informen que a Zaorejas han coincidit amb un noi que també està fent el camí del Tajo i com que ens porta una etapa d’avantatge l’anomenem “La rueda que nos precede”… A aquests mateixos xicots els preguntem pel problema del canvi de plats, i de seguida s’adonen que l’anella de plàstic que subjecta el desviador al quadre de la bicicleta està trencada… “como si se hubiera golpeado con una piedra”… llavors recordo la caiguda de la primera etapa, les conseqüències de la qual resulten ser més greus que no em pensava! L’única solució...
