Pel Camí del Tajo amb bicicleta (III)
7.08.14 - 6a etapa: Auñón - Estremera (72 Km / +665m)Avui sortim ben aviat perquè aquesta és una de les etapes més llargues de la ruta i, com que encara no he pogut solucionar el tema del desviador trencat, no puc córrer gaire amb el plat petit. Anem pel camí en direcció sud a buscar el curs del Tajo fins trobar la carretera CM-2009, deixant a mà esquerra la desviació que va a la paret de la presa de l’embassament d’Entrepeñas i al poble de Sacedón.Seguim per aquesta carretera passant a frec dels pobles d’Anguix i Sayatón. Des d’aquí no podem veure el riu perquè aquest discorre encaixat sota la Sierra de Enmedio i retingut per l’embassament de Bolarque.Deixant enrera SayatónDes de Sayatón anem per carretera cap a l’anomenat Salto de Bolarque, des d’on veiem un gran cilindre que sobresurt d’entre les muntanyes: es tracta de La Chimenea, punt on arrenca el trasvassament Tajo-Segura que porta aigua a l’horta de Múrcia.Al Salto de Bolarque creuem el Tajo per un bonic pont de ferro, allà on es troba la paret de la presa, una central hidroelèctrica, el “Museo de la Electricidad” i un poblat amb casetes i jardins pels treballadors i tècnics de la fàbrica, el qual travessem pel bell mig. De lluny, entre els girasols, veiem l’edifici de la que fou central nuclear de Zorita, la primera de l’estat espanyol i que va funcionar entre els anys 1968 al 2006. A l’actualitat es troba en fase de desmantellament.Pont del Salto de BolarqueL'antiga central nuclear de ZoritaAixí anem en direcció a Zorita de los Canes, petit poble a la riba del Tajo i a redós de les ruïnes del seu castell d’origen àrab. Ens trobem als límits de l’Alcarria, i a l’arc d’entrada al poble, construit sobre quatre col·lumnes extretes de la ciutat visigoda de Recópolis, encara es poden veure unes rajoles que recorden el pas de l’escriptor Camilo José Cela l’any 1946. En una àrea de picnic a tocar del riu fem un mos acompanyades d’una colla d’ànecs que esperen que caigui alguna cosa.Arribant a Zorita de los CanesFins aquí hem arribat molt fresquetes i molt bé, però a partir d’aquí entrem de ple al curs mitjà del Tajo, el qual s’escampa pel damunt una gran plana dibuixant grans meandres. Estem a la cua de l’embassament d’Almoguera.Castell de Zorita de los CanesEmbassament d'AlmogueraDesprés de creuar els camps recent llaurats, ens toca pujar de valent per una pista costeruda que ens ofereix sorprenents vistes del Tajo, que aquí sembla el riu Nil regant el desert. Passada la presa d’Almoguera anem per terreny encara més obert i sense cap ombra; només quan passem entre els regadius gaudim d’un ambient més “fresquet”, però quan són les 2 del migdia hem d’aturar-nos de cop a l’ombra d’un pobre ametller, ja que el sol cau com una llosa i les úniques vistes que tenim són les d’un terreny sec com en Bob Esponjasota el sol de Castella.Després de dues hores de descans ens decidim a sortir de nou al camí. Només falten 8 Km però aquests es fan eterns. Quan arribem a la carretera, deixem el camí del Tajo i seguim per l’asfalt per on el recorregut és més curt. L’escalfor de l’ambient és increïble i davant nostre la pols dels camps s’aixeca fent remolins, com petits tornados. A la fi, cansades però contentes, arribem a Estremera, final d’etapa ja dins de la Comunitat de Madrid. Abans d’anar cap a l’hostal, però, ens quedem una bona estona assegudes en un banc públic, a redós de l’ombra d’una casa, bebent aigua i més aigua…8.08.14 - 7a etapa: Estremera - Aranjuez (61 Km / +200m)Escarmentades de la calor del dia anterior, avui sortim que encara és de nit i per llevant encara podem veure la constel·lació d’Orió. Aquesta etapa, però, està considerada “de descans” perquè, encara que la distància és considerable, el desnivell és molt poc. Volem arribar aviat per a poder visitar la ciutat d’Aranjuez i, sobretot, algun dels seus tallers de bicicletes.Anem per carretera fins a Fuentidueña de Tajo on podem albirar les ruïnes...
