Pel Camí del Tajo amb bicicleta (I)
Una cosa porta una altra. L’agost de l’any passat, estant en ple camí de l’Ebre, les Isabels vam veure un reportatge per la televisió: un riu des de l’aire. Es tractava del Tajo, que amb els seus 1100 Km de longitud, és el riu més llarg de la Península Ibèrica. Aquest riu neix a la serra d’Albarracín, al cor del Sistema Ibèric, i recorre, d’est a oest, les províncies de Teruel, Guadalajara, Madrid, Toledo i Cáceres, tot passant per ciutats tan emblemàtiques com Aranjuez, Toledo i Talavera de la Reina. Al límit oest de la província de Cáceres, a la presa de Cedillo, entra a Portugal, on passa a denominar-se Tejo, i desemboca a l’Atlàntic a través d’un ampli estuari damunt el qual es situa la capital Lisboa.El riu Tajo al seu pas per TrilloAquell reportatge ens va frapar tant que immediatament es va posar en marxa la maquinària de recerca: com arribariem al naixement del Tajo? com, i a on, enviaríem les bicicletes? quantes etapes farien falta? Totes aquestes preguntes s’han anat resolent al llarg de gairebé un any, buscant tracks, guies, allotjaments, variants pels trams inciclables... Al final vam arribar a la conclusió que el millor era finalitzar el recorregut a la presa de Cedillo, allà on acaba el Camino Natural del Tajo, ruta inscrita dins el Programa de Caminos Naturales de España i publicada en una guia (amb mapes) pel Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente. També vam concloure que per a cobrir una distància de quasi 1000 Km ens farien falta 17 etapes i que haviem d’enviar prèviament les bicicletes, a través de l’empresa Bicigrinos, a l’hostal on ens haviem d’allotjar.Des que vam fer juntes el Camí de Sant Jaume, que la Isabel Salvia s’ha consolidat com a organitzadora i conductora d’aquestes “expedicions” car s’ha encarregat de buscar tota mena d’informacions sobre la ruta, així com de reservar els allotjaments amb anticipació, perquè el camí del Tajo és un desert en tota regla, hi ha pocs pobles i la majoria no disposen d’hostals o, si n’hi ha, són molt petits. A més va equipada amb les tecnologies punteres més sofisticades: smartphone amb connexió a internet (amb els tracks de totes les etapes extretes de Wikiloc), comptaquilòmetres via saltèl·lit (amb altímetres i “baixímetres” de tota mena)... mentre que jo, portadora de les tècniques més arcaïques (bloc de notes amb llàpis, mapes de paper, brújula de mà, rellotge de sol...), em dedico a fer de cronista d’aquesta nova aventura que iniciem a Albarracín, tal i com indica la guia del Camino Natural, poble al qual arribem el dia 1 d’agost, en cotxe particular conduït pel Ventu i acompanyades també pel meu fill Marc.Les bicicletes ja ens estaven esperant al domicili particular de la senyora de l’hostal Los Palacios que, molt amable, ens les va estar guardant des del dia anterior a la nostra arribada. Després de muntar els pedals, la roda del davant i preparar les alforges per la marxa, anem a visitar aquesta vila monumental, enlairada sobre un meandre excavat pel riu Guadalaviar i protegida per una notable muralla. Dins el seu laberíntic i molt ben endreçat nucli històric hi destaquen la catedral, nombrosos palaus i les ruïnes del seu castell d’origen musulmà.2.08.14 - 1a etapa: Albarracín - Villar del Cobo (33 Km / +988m)Abans d’iniciar el camí del Tajo pròpiament dit, hem d’anar a buscar el Tajo tot remuntant el curs del riu Guadalaviar, per això a les 7:45h, quan el dia tot just despunta, ja estem a la part alta del poble on està situat el Km 0 de la ruta. El Ventu ens ha acompanyat per a fer-nos les fotos de rigor i acomiadar-nos com cal. Després del pertinents desitjos d’una bona travessia, iniciem la nostra “andadura”, i mai millor dit perquè comencem pujant a peu per una pedregosa i costeruda pista per la qual anem deixant enrera el poble d’Albarracín tot dirigint-nos cap a un turó on hi ha unes antenes.El camí del Tajo, com el de l’Ebre, està marcat amb els clàssics pals indicadors de direccions, les...
