Pel Camí del Tajo amb bicicleta (VI)
16.08.14 - 15a etapa: Garrovillas de Alconétar - Alcántara (46 Km / +981m)Pel matí, mentre esmorzem, el xicot que regenta l’alberg La Higuera on hem passat la nit, sabent que sóm de Barcelona, ens explica que ell i la seva família havien arribat a Garrovillas (d’on són els seus sogres) des de Sabadell, després d’haver-se quedat sense feina... aquests són els veritables valents d’avui dia! Aquest xicot, amb bona fe, ens aconsella que a Mata de Alcántara hi anem per carretera perquè, diu, que la muntanya és molt dura... però a aquestes alçades a la duresa ja hi estem avesades; decidit, anem pel camí!Sortim de Garrovillas pel convent de San AntonioXerrant, xerrant acabem sortint passades les 7:30 del matí per la pista que passa prop del convent de San Antonio de Padua en direcció al Pinar de Garrovillas, un espai on, lógicament, hi dominen els pins que creixen entre grans boles de granit amb formes ben curioses. Mentrestant veiem sortir el sol d’entre les boires matineres; sembla que tornarem a tenir un meravellós dia assoleiat.A l’inici anem combinant pistes i camins, alguns d’ells amb esglaons de fusta i tot, pels quals anem guanyant alçada enmig d’un paisatge granític cada cop més agrest i magnífic, fins que assolim l’altiplà a l’indret de Peón on hi ha un vèrtex geodèsic i una pedrera... de granit.Un cop dalt l’altiplà anem per una pista excel·lent que travessa un terreny lleugerament ondulat i un xic sorrenc: les condicions ideals per a rodar tranquil·lament, amb una cadència constant, immerses en un profund silenci... El cruixir de les rodes damunt l’arena grollera se’ns transmet al cos a través de l’oïda i el quadre de la màquina; aquesta sensació és, sens dubte, un dels plaers de la vida.Així anem en suau baixada a creuar el riu Alcalfel des d’on tenim bones vistes de l’embassament d’Alcántara, tot creuant finques on pasturen ramats de pacífiques vaques, encara que nosaltres prenem tota mena de precaucions per si de cas. Un cop a l’altra banda del riu seguim per l’excel·lent pista tot ascendint cap a un altre punt elevat entre curioses formes granítiques escampades arreu.A recer d’una d’aquestes grans boles fem un mos, car altra ombra no hi ha, però la calor encara no apreta perquè aquí dalt bufa un ventet fresc molt agradable. En aquest moment de relax total pensem que hem fet molt bé d’anar pel camí i no per la carretera. Fet el mos continuem ruta, tot planejant a mig aire de la vall del Tajo, acompanyades per les salutacions de grups de ciclistes que van i venen per la mateixa pista.Així arribem a l’inici de la baixada cap a la vall de l’Arroyo de la Rivera de la Mata, moment en que deixa de bufar el ventet del que haviem fruit fins ara i comença a fer calor, però com entrem en un alzinar, el que perdem d’aire ho guanyem en ombra. Un cop creuat el torrent ens toca una llarga però molt esglaonada pujada que no es fa gens pesada.Un cop al capdamunt de la pujada aviat entrem a Mata de Alcántara on fem la coca-cola, colofó ideal d’aquesta pedalada sense parangó... una de les millors pedalades de la ruta. Esperem que els darrers quilòmetres fins al final de l’etapa al poble d’Alcántara no ens esguerrin la jornada. Es dóna el cas que ahir, en aquest mateix bar, es va aturar el noi que també fa la mateixa ruta i que ens porta una etapa d’avantatge... mai l’atraparem!Mata de AlcántaraSortim del poble per la carretera i després d’uns 2 Km trobem la cruïlla on se’ns ofereix l’oportunitat de continuar per la carretera que va directa a Alcántara o prendre el camí que fa una petita marrada... Com que avui estem molt animades, li donem una oportunitat al camí i deixem l’asfalt per dirigir-nos de dret a la riba de l’embassament on hi ha uns quants pescadors i on també comencem a veure un tipus de cabana de pedra anomenada “bohío” i que són l’equivalent de les nostres cabanes de pedra seca.Embassament d'AlcántaraCabana de pedra seca, anomenada aquí "bohio"Després de passar a frec...
