Montroig integral
29.01.22 Amb el nou any, reprenem les excursions col·lectives amb una sortida de categoria: una circular pel Montroig, una serra que destaca al nord de Balaguer pel color vermellós dels seus cingles. Aquesta excursió ha estat proposada i coordinada pel company Antonio. El Montroig des del capdamunt del CilindreEsquema del recorregutDe bon matí quedem de trobar-nos a l’aparcament del jaciment arqueològic de la Roca dels Bous prop del nucli de Sant Llorenç de Montgai. Els que venen de Balaguer no tenen cap problema per arribar-hi, en canvi els que venim des de Camarasa ens trobem amb la carretera tallada a l’alçada de la Paret de l’Os, cèlebre per les seves recents esllavissades “controlades”. Així que uns quants hem de deixar els cotxes a la pista que es dirigeix a l’estació de tren, i ens trobem amb la resta del grup just passat el túnel sota les vies. Travessant els plans del Clot del RoureAixí tots plegats iniciem la llarga aproximació a la serra tot travessant els plans del Clot del Roure. Per pistes i viaranys ens anem apropant a l’ermita de Montalegre, situada a l’extrem occidental de la serra de Montroig i on s’inicia la veritable excursió. Ens apropem a l’encimbellada ermita de Montalegre......on s’inicia la travessa del MontroigA l’ermita fem un petit descans per reposar forces car ja portem més de 500 m de desnivell. Les vistes avui estan un xic difuminades per la calitja però cap al nord encara es distingeix la serra del Montsec, amb l’osca de Terradets, i el Pirineu amb una mica de neu. Sota nostre tenim els vistosos Cingles de la Vall a la riba del pantà de Camarasa que reté les aigües de la Noguera Pallaresa. Vistes cap al nord des de l’ermita de MontalegreDesprés del merescut descans, deixem l’ermita enrere tot prenent el fil de la carena en direcció a llevant per terreny rocallós i ple de matolls però sense cap dificultat remarcable. Anem pel caire dels cingles que ens ofereixen paoroses vistes cap al sud, on, per causa de l’espessa calitja, amb prou feines distingim el pantà de Sant Llorenç. Deixem l’ermita enrere......i anem cap a llevant pel caire dels cinglesAixí anem fins al punt més alt de la serra, la Pala Alta (950 m), des de la qual distingim, per sobre de les boires, algunes agulles de Montserrat. Acte seguit ja iniciem la forta baixada cap al coll de Porta per on passa la pista que es dirigeix al refugi de la Pletiu de l’Extrem. Anem baixant cap al coll de PortaAl coll de Porta creuem la citada pista i comencem la segona part de la travessa tot pujant de dret cap a la Pala del Coll de Porta. El seu cim està farcit de fites i des d’aquest punt observem el primer conjunt de cingles que deixem enrere. Cim de la Pala del Coll de PortaConjunt de cingles de la Pala AltaContinuem la travessa vers llevant amb algunes pujades i baixades amb vistes cap als vistosos cingles daurats... un autèntic itinerari “trencacames”. Així ens anem apropant al conjunt de cingles més orientals coneguts com l’Extrem. Seguim la línia de la carena......cap a l’extrem més oriental de la serraAixí arribem al capdamunt del pas del Portell per on hem de baixar de la serra. El refugi de la Pletiu de l’Extrem no està massa lluny però ens estimem més aprofitar una bona esplanada assoleiada per a fer el dinar, regat amb els millors vins i rematat amb els deliciosos postres acompanyats de cafès, tallats i “carajillos”. Entre xocolatines, torrons, i galetetes de tota mena, surten algunes idees per a properes col·lectives. Com ho trobàvem a faltar tot plegat! Dinar de germanor al capdamunt del PortellDesprés de tan fastuós dinar, iniciem el descens per un corriol que va a frec dels cingles amb vistes a la vall del Segre i a Camarasa. Anem en direcció al coll d’Orenga, obert entre la serra de Montroig i la muntanya de Sant Salvador, on afloren una pila de guixos blanquíssims com la neu. Baixem de la serra amb els cingles de l’Extrem a l’esquenaBlanquíssims guixos al coll d’OrengaRetallada silueta del MonteróPer la...
