Visita a eguino, via integral xavier
DIMECRES,
12 DE JULIOL
Segon
dia de la nostra estada per aquestes terres. Ara cal escollir una
nova zona a tastar i proposo al Lluis anar a Eguino.
Aquesta
escola no pertany a la Comunitat Foral de Navarra ja que pertany a
la província de Alava, però estem just en la frontera de les dues províncies i les distancies entre les escoles és molt curta.
En
la visita anterior, ara fa uns anys, varem venir per Vitoria i el
nostre destí era l'esperó Ziordia. En el trajecte d'aproximació travesses tota la carena de muntanyes que és la escola de Eguino i
van agradar-me les seves formes alpínes en forma d'afilades arestes
que pugen fins el cim, tot i ser una zona de calcari ple de
vegetació.
Li
proposo anar a fer la via “Xavier” que diuen que es la clàssica
de la zona. De la via no tenim ressenya, però si un croquis de la
situació.
Deixem
el cotxe al poble i fem la curta i cómoda aproximació, uns vint
minuts per camí cimentat i ample fins agafar un corriol que ens deixa
a peu de paret.
La
via comença en un esperó molt definit a la dreta dels dos sectors
més cobejats de la escola, “el Azor” i “la Paloma”, molt
identificables des de el poble.
No
ens costa gaire trobar les primeres assegurances i posar-nos en
solfa.
La
primera tirada és molt vertical i potent, ja ens posa a to, per sort
el calcari es molt bo i ens permet tibar amb ganes, també ajuda el
bon equipament que trobem. Aquesta primera tirada ens deixa sobre el
primer contrafort , però encara ens queda la segona tirada igual de
potent per arribar al cim de l'agulla .
La
tercera tirada es curta i per sobre d'un afilat cordó de roca
arribem sota la segona paret, un mur molt vertical on trobem passatges
força difícils i un tram on ens cal fer artificial.
La
quarta tirada no te gaire historia, tenim dos opcions anar per una
tartera de pedres on es veu pas de persones o seguir la carena per
terreny fàcil fins el peu del següent mur.
En
aquesta tirada trobem el tram més difícil de la via i a més amb
poca protecció, un diedre molt dret amb un parabolt com a protecció
i desprès un seguit de plaques vertical fins arribar altre vegada a connectar amb la carena.
Aquí s'ha acabat la via Xavier i comença el que dirien seria la integral,
encara resten uns 150 metres de paret superant ressalts no gaire difícils i fàcils de protegir, (creiem que els escaladors de la zona
tenen localitzats itineraris amb protecció més interessants per
arribar al cim. De fet quan portem tres tirades d'aventura veiem uns
metres a l'esquerra un esperó molt cridaner amb assegurances, tot i
que sabem si pertany a una altre via, però no podem anar-hi perquè segueix un altre esperó.
Quasi
arribant al cim trobem un diedre equipat amb un parabolt de
progressió poc abans de sortir al cim.
Ja
som al cim de l' Olano, ara cal baixar seguint les instruccions
trobades per internet, que son força exactes. Cal dir però que la
baixada es força compromesa amb des grimpades perilloses, però amb
un ambient d'alta muntanya.
Una
vegada a peu de paret i al peu de la canal de baixada trobem un
indicador de prohibició d'escalada fins el 31 d'agost, però per la
situació del cartell creiem que tan sols afecta al sector esquerra
de la escola, (El Azor i la Paloma) que son els sectors amb
equipament d'esportiva i el mes freqüentat.
Arribats
a peu de via, mirem si hi ha algun cartell de prohibició pels
voltants, però no veiem res.
Mes
tranquils, marxem al càmping per fer el ritual de la cervesa ben
guanyada, avui han estat uns quatre-cents metres d'escalada.
J.
ESTRUCH
DADES
DE LA VIA
NOM......................................................
Integral Xavier
APERTURISTES
.................................. Iñaki Lerma i Txema Fdez de
Landa
COMPANY
DE CORDA ....................... Lluis Gabernet
MATERIAL............................................
12 cintes, Joc de Camalots fins el nº 2
DIFICULTAT
......................................... 6a/A1
