Esperó Voll-Damm a La Meda Gran . La Mora Comdal. El Sàlzer. 26-02-2022.
Remuntant la vall, La Mora Condal. La vall de La Mora Comdal quan la veus per primer cop t'en fas creus....quina geologia mes semblant al massís de Montserrat; Una munió d'agulles escampades aquí i allà i de formes ben capricioses ens afalaguen la vista. Pertany al municipi d'Odèn, Solsonès, però la part mes baixa a Oliana, Alt Urgell.Aquest febrer, per fí ! aconsegueixo lligar caps per escalar-hi alguna via; amb l'amic Josep Coll fem cap a la zona a veure que ens decidima fer una vegada allà.Aproximació:Nosaltres ho vam fer per Oliana, seguim la C-14 direcció La Seu i passat la rotonda per on aniríem a la Valldan agafem el primer trencall a la dreta que mena a la ferrata de la Serra de les Canals, seguim la carretera finsa trascollar la Serra i començar a baixar direcció l'embassament , s'acaba l'asfaltat i comença pista de terra. Immediatament després de passar un pont girem per la pista de la dreta que continuarem uns 5kms, aleshores trobem un trencall a l'esquerra: La Mora Comdal,continuem recta fins a trobar una granja i uns grans prats, aleshores aparquem mirant de no destorbar el pas de la maquinària agrícola.També podem anar-hi per Solsona : carretera asfaltada de Solsona - Montpol - Cambrils (pel pont del Clop). A 4,6 km de Montpol i 6,4 km de Cambrils es troba el coll Pregon, a la carena de Serra Seca (42° 06′ 31″ N, 1° 23′ 09″ E). D'allí surt la carretera que deriva cap a ponent en direcció Oliana que s'ha de prendre. Als 2 km s'arriba a la collada del Sàlzer (42° 06′ 25″ N, 1° 22′ 24″ E) on s'agafa la pista de la dreta.La més alta, La Meda Gran, a la dreta el Morrot i la Meda Xica.El Josep a peu de via.Ja amb l'objectiu a la vista reculem una mica per anar a buscar un camí/pista per sota la granja, abans d'arribar-hi anem a l'esquerra per vorejar-la, travessem alguns vaïlets i ja encarem el camí fins a un gran revolt a la dreta, la seguim fins que gira de cop a l'esquerra, a l'alçada de la Meda gran pugem per una canal molt inestable fins a peu de via amb intuició.Avui no l'hem encertat gaire, ja que la via triada és cara oest i estarem a l'ombra....som en un febrer no massa cru, però renoi quina gelor als dits al començar.Delicada, per la humitat, primera tirada. Som a una cara oest.Primera reunió.La primera tirada no engresca, vertical i trencada d'entrada...tanmateix es va deixant fer i mira per on serà, juntamente amb la cinquena , on més escalarem car el grau et deixa anar sense tocar ferro...Recuperant la primera tirada i començant la segona.La segona tirada ja comença a apretar i si l'hi afegim el fred i la roca delicada...ens agafarem més del que voldríem, tanmateix cal escalar entre assegurances i es gaudeix. El company a la reunió ja s'escalfa amb una mica de solet! Tirada potent on no et pots relaxar....Segona reunió, ja ens toca el solet, sort! I inici de la tercera on cal tibar de cintes.La tercera tirada segueix la tònica de verticalitat amb el que m'agafo a les cintes per anar reexint, per sort a mesura que t'enlaires baixa la dificultat i e spot escalar mes tranquil. L'entrada a la reunió és en flanqueig a la dreta on t'ho has de guanyar, sort que aquí la roca acompanya. Des de la tercera reunió, gaudint del paisatge.Recuperant la tercera tirada amb un flanqueig vibrant per entrar a reunió.La quarta és la tirada clau! ja només sortir de la reunió ens ensenya les dents, presa petita i sorrenca que obliga a anar de bolt a bolt, entrem en un diedre terrós que es va redreçant, aquí cal apretar, car les assegurances no són a tocar. En decantem a l'esquerra a buscar una fissura que es guanya pel pany de l'esquerra en un petit però continuat desplom, per mí aquest tram és el mes exigent. S'arriba a la reunió en un flanqueig a l'esquerra, reunió ben airejada i airosa.La quarta...
