Cala Ginesta sector central, vies Carlos Javier Palominos i Miquel Zabalza. Calcari treballós sobre el mar.
La Cala Ginesta i el Port darrera des de la plataforma sobre el tren. Aquest bonic racó el vam descobrir quan en Sergi Villar i en Joan Vidal van trèure de l'oblit la via l'Esperó del Txupi el gener del 2023; aquesta via queda al final del tot de la plataforma sobre la via fèrria. Des d'aleshores els companys amb molt de nas van anar treballant i obrint noves línies, oferint-nos aquest sector central amb inicialment quatre línies, a l'actualitat ja en són sis.Amb el Ricard ens va faltar temps quan a principis de juny les van publicar per tornar-hi i tastar-les.Part central de la Plataforma on es troben les vies.Manera d'arribar a les vies.APROXIMACIÓ : Des de Barcelona agafem la carretera del Garraf C-31 mirant de no errar-la i entrar a l'autopista C-32; deixem la C-32 pèr la sortida 31 en direcció a Sitges, Tarragona, Port Ginesta, Garraf. Ja a la C-31 després d'una corba molt marcada a la dreta entrem en una recta en pujada, a l'esquerra trobem un primer aparcament, a mitja recta a la dreta trobem un altre aparcament que és el que triem per deixar el cotxe. Si aquest el trobem ple haurem de continuar fins al poble de Garraf i allà fer un canvi de sentit i aparcar en un dels dos altres pàrquings, el de dalt de tot ens anirà be ja que haurem de caminar menys quan sortim de la via, sinó a l'inrevés.De l'aparcament central del mapa només ens cal travessar amb cura la carretera i saltar la bionda de protecció: entrem a una rampa encimentada queaboca al camí d'accés a Cala Ginesta, quan aquest gira a l'esquerra nosaltres anirem a la dreta per un corriol que en descens i flanqueig a la dreta ens deixa sobre la plataforma del tren; hi entrem i la seguim fins a situar la paret més vertical, mirar foto, mes o menys a la meitat de la plataforma o una mica mes.VIA CARLOS JAVIER PALOMINOSEl primer llarg com a totes les vies del sector ha de pagar el peatge inicial de superar la franja encimentada, trobem dos parabolts per a això, nosaltres entrem pel de més a la dreta i amb compte, de moment el ciment és prou abrasiu, anem entrant a la roca, aquest primer tram és molt trencat i brut, cal anar en compte, ens enfilem en tendència a la dreta a buscar un ressalt que haurem de superar, una vegada a la placa ja arribem a la reunió sota una pilastra i que és comuna amb la via Aitor Zabaleta.Al peu de via, el tram encimentat un peatge a pagar...Foto Ricard Rofes.Superant el ciment per anar a buscar el primer ressalt.Foto Ricard Rofes.Superant el ressalt i entrant a reunió. Foto Ricard Rofes.Primera reunió.El company a peu de via i superant el desplomet.El segon llarg surt vertical de la reunió per entrar en una pilastra fissurada a l'inici i que una vegada hi som trobarem passos fins i tot extra-plomats però amb bona presa. Al capdamunt un sostre ens barra la continuació i cal sortir cap a l'esquerra, per aquí trobem el pas més potent ! Superat aquest tram l'escalada esdevé més franca i es perd en verticalitat arribant a la reunió en un flanqueig a l'esquerra per una feixa aèria.Darrers metres abans de reunió.Començant la pilastra del segon llarg.Al pas clau i ja entrant a la reunió cimera.Descens amb un ràpel d'uns trenta metres, a l'anar amb 50's vam fer-lo amb dues cordes.Un curt ràpel ens deixarà a la plataforma on hem començat.VIA MIQUEL ZABALZALa següent via és al costat de la que acabem de fer, uns metres a l'esquerra; nosaltres hi vam anar per la tarda ja que el mes de juny és millor, ja que és a l'ombra, però a l'hivern és ideal pel matí. Tot i ser vies curtes, no són ràpides i si hi vas una tarda, a nosaltres no ens va donar temps per fer-ne mes d'una, cal pensar en el trànsit de tornada cap al Vallès...així que aquesta segona via la vàrem fer una altra tarda però una setmana després.Tornem a preparar el material per enfilar a per la veïna de...
