*** Graffiti (200m, 6b+, 6a+ oblig), Serrat dels Monjos, Montserrat
Divendres, 23 d’abril de 2021- Travessia: viatge per terra, per mar o per aire, en què es creua una zona extensa - Tota travessia és un art en que l'espai n'és el principal element, però quan aquesta es converteix en senya d'identitat d'una via, la intriga del buit s'afegeix a la composició. La Graffiti és la darrera clàssica dels Monjos que em quedava per tastar, el motiu no és altre que el respecte que m’infonia el trepidant flanqueig que mencionen totes les ressenyes. Però com que una via amb segell Ballart no es pot deixar passar, m'atanso als Monjos per resoldre deures postergats.Delícia de primavera que convida a testar la precisió amb que les fissures s'enfonsen als pilars maldestres del Serrat traçant camí. Ens hi endinsem, els seus encaixos ens fan sentir segurs, malgrat el tacte rom d'un conglomerat invers. Acabem, però abocats a murs de textura granulada i gest menut on els moviments resulten de nou familiars. Petit respir abans de la travessa, roca taronja que ja avisa de passos que no s'endevinen certs.Explorem, no hi ha altra, concentrats en els relleus exactes que desvetllaran l'elegància del flanqueig. No és aeri, o potser soc jo que, entossudida en no volar, m'hi afermo amb tal convicció que el buit es difumina. La sensació de lleugeresa, però ens la brinda el darrer llarg, vigorosa columna que desferma el vertigen. Sàvia maduresa la d'aquesta via que sap conjurar l'equilibri inestable de tota travessia.Notes d’interès vertical: Graffiti, una de les grans clàssiques d’aquest serrat d’arquitectura inconclusa i verticalitat amagada. Malgrat l’aparença discontínua de la paret, la línia de la Graffiti sap enllaçar els seus murs pels trams més drets i aprofitar al màxim les singularitats d’aquest rocam, la travessa de la tercera tirada i la rotunditat del darrer llarg en són el millor exemple.Equipada en versió clàssica, seguros justos, però al lloc que toca, hi trobem espits més algun claus i ponts de roca. Necessitem material per completar les tirades, una dotzena de cintes, tascons, semàfor aliens i friends (0.5 a 3). Hi ha regulacions que afecten l’escalada al Serrat dels Monjos, es poden consultar a la web del patronat de Montserrat.Aproximació des de l’aparcament de les Coves del Salnitre (Ermita de la Salut, Collbató) on agafem el GR que porta al Monestir. Pugem fins les coves i continuem pel camí que creua primer sota el Serrat de les Garrigoses i després de travessar el Torrent Fondo ens deixa al peu del Serrat dels Monjos (20min). La Graffitti s’enfila pel pany central, a la dreta de la Psicodelia i la Guateque, creant el seu propi recorregut amb geni decidit.Comença per un característic sostre, vorejant-lo per la dreta i un cop arribem al segon espit cal anar a l’esquerra fins trobar el tercer (difícil de veure, pas poc evident), la resta del llarg continua demanant la intuïció per escalar-lo. Aquesta primera tirada és d’escalar concentrat, vertical sobre cantells arrodonits i presses que cal buscar, demana gest (V+ mantingut i ben posat).Al segon llarg fa l’aparició la roca cantelluda, comença per un bonic diedre net i hem d’estar atents a no pujar massa per saltar a l’esperó de la dreta (V+, dos espits). Tercera tirada, la joia de la via, un mur de cantell menut, curt i rabiós (6a), però no obligat, ens porta a un flanqueig memorable. Roca taronja que ja avisa que no serà senzill, primers passos de la travessa polits i obligats, la resta moviments mesurats i ambient garantit. Vertical, tècnic i exigent (6a+ oblig), però d’elegància infal·lible.Aquesta tirada es pot fraccionar en dues muntant reunió abans del mur taronja aprofitant la R de la Psicodelia al mur de la dreta. Pintoresca xemeneia a la quarta tirada perquè l’esperit clàssic no decaigui (V+). Magnífic cinquè llarg, inici per diedre a protegir (V/V+) que es va redreçant amb alegria fins que virem a l’esquerra per navegar per murs que flirtegen amb el desplom amb la conveniència d’unes presses d’escàndol (6b+).Descens immediat,...
