***** Cracks of Tranquility (175m, 6c), Penya Roc (Haunted Wall), Alacant
Divendres, 24 de novembre de 2023No soc de projectes, però sí de vies que et treuen la son. El segell Edwards de la Cracks of Tranquility inquieta, però s'hi ha d'anar. Obra mestra de fissura, la simplicitat de la seva imatge et persegueix. I el lloc... Penya Roc, no podia ser altre, la seva solitud la fa completa. Escalar la Cracks és capgirar referències, ens submergim en una dimensió on l'angle no existeix, tan sols la recta i empotrar.El traçat és increïble, quan s'acaba una fissura n'enllaça una altra desvelant l'esveltesa d'una paret que no és tal, sinó agulles encavalcades. Escalada minimalista, no hi ha res superflu, tan sols roca neta i esforç. Llarg a llarg el mateix patró, un únic tall enmig de la placa i la incògnita de com resoldre'l.Els friends són els nostres aliats i la fam. Fam de fissura, fam d'aquesta verticalitat despullada i complexa que ens obliga a aferrar-nos a la única línia que tenim a l'abast. Ens guanyem el dret de pas. Haunted Wall, paret embruixada... i tant que ho és, encara no hem baixat del seu cim que ja pensem en tornar-hi.Notes d’interès vertical: Cracks of Tranquility (ressenya blog laGarafa), la puresa de la línia i el seu domini concentrats en una única fissura que desperta ànsia i neguit a parts iguals. Traçat de mestria sublim i lògica absoluta on prima la tècnica d’encastament i l’escalada més tradicional. La seva és una simplicitat tan neta que intimida, una joia a la que no li cal ser polida.Malgrat l’evidència i bellesa de la fissura que defineix la via, aquesta queda pràcticament amagada des del terra i no va ser fins el febrer de 1997 que Rowland Edwards (rastrejador incansable de les millors fissures alicantines) i Mark Bonesteel la van obrir, estil anglès impecable.Estem davant d’una via pràcticament desequipada, les tirades són completament netes, tan sols trobem tres ponts de roca en tot el recorregut, un a l’inici del primer llarg i els altres dos a meitat del tercer i quart llarg respectivament. Les quatre primeres reunions muntades (un bolt i un cargol amb un tros de cadena). La R4bis cal fer-la en un arbre i la R5 és neta, a muntar en una còmoda repisa sota el cim.De material necessitem setze cintes, doble joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C3), un friend C4 i joc de tascons. Friend C5 opcional, útil tan sols pel darrer llarg.Calcari íntegre, d’aspecte sever i tacte aspre que no acusa desgast. Predomini de la placa compacta, ratllada per fissures lineals de verticalitat perfecta, una raresa que esdevé el principal atractiu de la via. Trobem també curts trams d’esperó o flanqueig on cal parar atenció a la qualitat de la roca, ens movem sempre en terreny d’aventura. Els pocs panys on obviem la fissura i ens centrem en la placa, les regletes o gotes d’aigua ens retornen a l’excel·lència.Grau dur per els qui no estem acostumats a la tècnica d’encastament. En un itinerari com aquest, on les fissures són prou franques per admetre tot el material que portem a l’arnés, és difícil parlar de grau obligat. La percepció dificultat té molt a veure amb la tècnica de fissura de cadascú, cal dominar bé els encastament per no haver de recórrer a l’artificial i canviar la perspectiva de la via. Val la pena venir mentalitzat per encastar i gaudir d’una línia de fissures com n’hi ha poques. Així que prefereixo no parlar de grau obligat i penseu que l’artificial és un recurs, però no l’opció que us solucionarà la via.Compromís alt, la netedat de la via amb l’afegit de reunions que sense ser dolentes han conegut temps millors condiciona. Orientació sud-oest, sol fins al final del dia.Per una vegada estem davant d’un recorregut que no necessita explicació, traçat autèntic, de bellesa austera i lògica que va més enllà de tota evidència. La línia sap donar continuïtat a una fissura que enllaça agulles invisibles des de terra fins el mateix cim (foto blog Luichy). Sota la seva direcció l’escalada ha mantingut l’atreviment amb que va ser oberta i sap fer extensiva la...
