*** Benito Romerales (180m, 6a), Penya Roc (Agulla del Pilar), Alacant
Dimecres, 27 de desembre de 2023Benito Romerales, la nostra porta d'entrada a unes parets de les que ben poca informació trobareu, Penya Roc. Terreny d'aventura on la incògnita és protagonista. L'única ressenya que duem és poc més que una línia mal traçada, per sort la fissura obliqua que creua l'Agulla del Pilar permet ubicar-la sense dubtar. Sacsegem el fred, la vall s'obre al matí i les parets es fan properes, els hi posem nom. El sol ens rep al peu de l'agulla, roca aspra i l'impuls d'escalar que desperta.Les inicials picades i un bolt solitari donen la pista dels primers passos, la resta intuïció i navegar. Placa ferma que mossega dits i fa pensar, sense fissures que ens guiïn descobrim camí des del tacte. Austera, respirem a fons abans de cada passa. L'escalada manté encara un aire d'altres temps, inconformisme vintage de metall que escasseja.Aquí la lògica s'amaga rere la subtilesa d'un calcari mereixedor de tota la confiança que li donem. Una pintoresca xemeneia ens retorna a sensacions conegudes i rubrica el segell clàssic de l'itinerari. És tan bo com tots els rumors afirmen. Amunt perfils que s'estilitzen, la muralla es converteix en esperons. Buit i cim van de la mà. Alçades que tornen a posar les parets de Penya Roc al nostre abast, solitud per descobrir.Notes d’interès vertical: Benito Romerales (ressenya BlocEmpotrat), estimulant clàssica amb vocació aventurera, però sensata en la resolució. Discreta, manté una elegància austera prescindint al màxim del metall, el que fa lluir encara més l’encert del recorregut. Caràcter espartà on compromís i estètica comparteixen escenari. La línia més accessible de l’indret i la millor opció per una primera visita a Penya Roc.Collita vuitantera, oberta per Salvador Guerola i Emili Perales el novembre del 85. Es tracta d’una via semi-equipada tendint al mínim, a les tirades trobem bolts ocasionals, escassos pitons i algun pont de roca ocasional. Gairebé totes les reunions són equipades amb un parell de bolts, excepte la R5 a muntar i la R2 que és d’un bolt amb argolla. De material necessitem catorze cintes, joc de tòtems/friends (de tòtem negre a C4) i tascons.Calcari de noblesa ruda que si per alguna cosa destaca és per un tacte que et deixa electritzat. Vertical, cantellut i amb una adherència en la que hi pots confiar. En general bona roca amb les incerteses pròpies del terreny clàssic, però sanejada pel pas de les cordades. Cal vigilar quan deixem les plaques i ens endinsem en xemeneia o gendarmes.Grau clàssic amb un plus, en aquesta paret no es regala res (V+/6a obligat). Els passos difícils es troben mínimament equipats, el punt picant el donen les plaques de navegació obligada. El compromís mitjà/alt, les plaques no són fàcils de llegir ni d’equipar, donen poques pistes, tan sols les descobreixes des de les distàncies curtes. Esperons i xemeneies més fàcils de protegir. Ens movem en terreny d’aventura que genera recels i alegries per igual. Orientació sud, sol d’hivern que acompanya.Traçat vertical, variat i de lògica absoluta, tot i que no l’aprecies fins que t’hi encares. Cerca la millor roca aprofitant al màxim el que la paret ens brinda perquè l’escalada flueixi amb la naturalitat d’una bona línia. Donada la dificultat de trobar bones ressenyes i les variants de la via val la pena detallar-ne els punts claus. La Benito Romerales comença amb dues primeres tirades de placa que cal llegir des de la calma i navegar. La línia recta serà sempre la darrera opció.Entrada potent al primer llarg, el més equipat de la via. Després d’un curt diedre trobem una reunió intermèdia al capdamunt d’un gendarme adossat a l’esquerra que no cal fer, un flanqueig aeri a la dreta (pont de roca) ens porta a la R1 (dos bolts vermells).El segon llarg és per temperar nervis, puja en direcció dos ponts de roca (cordino visible) i després va en lleugera diagonal a l’esquerra en busca d’una fissura poc evident per marxar després de nou cap a la dreta cap a la base d’una...
