Via enantyum a la paret oest de penya narieda
DIUMENGE,
21 DE MAIG DE 2023
Tota
la setmana pendent del temps per veure la evolució i si trobarem una zona on poder escalar. Tot i preveure xafecs de tarda, sembla que
la millor zona per fugir de la llevantada és a Ponent.
Finalment
amb el Jordi que és el meu company d' avui, ens decantem per anar a
fer una via llarga. De les propostes que li faig ell escull anar a Narieda Oest per intentar la via Enantyum.
Sortim
d' Esparreguera a les set del mati, una hora abans del que acostumem a
sortir, així intentem guanyar temps als possibles xàfecs de tarda.
La
primera aturada la fem al bar Tahussà de Coll de Nargo i d'allà
directes al parquing que hi ha sota la paret. Com que anem aviat
estem sols al parquing !!!.
L'aproximació
és curta però costeruda, però com que la conec de quan vaig fer la
via Sauran, ens dosifiquem per arribar frescos a peu de paret.
Ja
estem situats i cal començar. La primera tirada comença amb un pas
de tibar per agafar la primera assegurança, els peus sobre molsa i
molt vertical fan que les dues primeres assegurances els fem en A0,
després tot i mantenir la verticalitat anem trobant uns forats
netejats que son molt bons i permeten progressar bé, després la
paret perd verticalitat i s'arriba a la reunió còmodament.
La
segona tirada comença superant un petit desplom per després
progressar per una placa llisa, es deixa fer bé, però a mitja placa
hi ha un tram on ens cal fer A0 per superar-ho, esta molt llis per
als peus, una vegada superada la placa, la resta de tirada es fàcil
fins la reunió.
La
tercera es bàsicament un canvi de reunió, però llarg, surts per la
dreta de la reunió amb una petita grimpada i cal seguir un camí fitat fins arribar a peus del següent mur. La reunió esta a peus
del mur.
La
quarta tirada, s'endinsa per una canal i segueix un esperó primer
per dins la canal i abans d'arribar a la reunió surt a l'esperó
fent aquesta just a l'entrada del bosc de la feixa.
La
cinquena tirada és una segona feixa i com l'anterior és un canvi de
reunió llarg, però ben senyalitzat amb fites, fem reunió en un
arbre al peu d'un diedre que es veu sanejat.
La
sisena tirada supera aquest diedre que primer es veu brut i trencat
però que va millorant a mesura que fem metres, amb un passatge
difícil a meitat del recorregut.
La
setena tirada torna a ser una canvi de reunió, però aquest ja no es
tan còmode, primer cal superar un petit contrafort i entrar en una
canal on trobarem una reunió al principi del següent mur,com que la
tirada és curta, nosaltres ens hem saltat la reunió i hem anat fins
la següent, superant una placa ben maca. Farem reunió en una petita
cornissa penjada. Ara si que ja estem en el tram més vertical de la
via.
La
vuitena tirada esta molt assegurada, primer una sortida potent per
agafar el primer parabolt , crec que els primer i segon l'hem pogut
superar, però després ens ha calgut posar un estrep en algun
parabolt perquè era molt llis i ni fent A0 els peus ens aguantaven,
superat el tram central la tirada s'acaba per un desplom que es més
suau del que sembla.
La
novena tirada segueix la mateixa pauta que l'anterior, un principi
que es deixa fer, una part central on no hi ha manera de fermar els
peus i un tram final patent però més humà.
La
desena tirada és la que he trobat les asseguirances pitjor
colocades, la tirada es deixa fer per l'esquerra d'aquestes pero hi
ha un punt on l'assegurança queda molt a la dreta d'on et porta la
logica de la roca per pujar en lliure i t'obliga a anar pel mig de la
placa sense res de res pels peus. Superat el tram la via fa un petit
arc a la dreta per cercar la millor sortida a una feixa.
La
darrera tirada és la que més m'ha agradat, pot ser perquè es la
que més s'ajusta al grau de confort meu, una tirada mantinguda en
cinquè superior o sis a amb bona roca on primer escalarem amb molts forats on tibar al gust i que a partir de mitja tirada es converteix
en una escalada d'equilibri amb presses romes fins arribar a la
reunió.
Ara
ja som dalt, i no ens hem mullat...
